“Seint Gordi”

Por Helena Torres Guillén

Barcelona, un mes antes de Sant Jordi. La ciudad aún no ha estallado en rosas ni en montañas de libros, pero ya se empieza respira ese aire de “algo pasará aquí”, mezclado con turistas que intentan descifrarlo antes de que suceda. En esta fase previa ni calma ni caos, sino una especie de ensayo general, salimos a preguntar por la Casa Batlló, uno de los epicentros turísticos, durante todo el año, y especialmente el día 23 de abril:

¿Qué creen los turistas que es Sant Jordi?

La rosa que no vaig rebre 

Por Mei Pinto

Mai ningú m’ha regalat una rosa per Sant Jordi.

Vaig créixer en un context on aquesta tradició no tenia gaire presència. A casa no es celebrava i durant molts anys Sant Jordi era sobretot una cosa que veia passar al carrer o a l’escola. Amb el temps, però, també vaig començar a desitjar la rosa, el llibre, la sensació de formar part d’una tradició que tothom semblava compartir. Però a mesura que ha anat passant el temps també he començat a preguntar-me si Sant Jordi representa realment a tothom.

PILARÍN BAYÉS LA MILLOR

Per Carla Nuñez

Sant Jordi no és només el dia de l’amor o de la cultura: és un reflex bastant fidel de la identitat catalana. I dins d’aquest mosaic de parades i històries, hi ha una figura que ha ajudat a dibuixar literalment aquesta identitat: Pilarín Bayés.

Lo que trama una rosa

Por Alba Lamas Santacana

Sant Jordi siempre nos lo han vendido como una tradición preciosa: libros, rosas, calles llenas y
gente feliz. Todo muy bonito, muy estético, muy de foto. Pero nadie habla demasiado de lo que
realmente pasa ese día. Porque no, la rosa no es solo una rosa. Ojalá fuera tan simple.

El llibre com a objecte

Per Eleni Mavros

Viure en parella implica moltes negociacions invisibles: els horaris, els silencis, els hàbits. També d’altres més quotidians i inesperats, com les formes de doblegar les tovalloles, organitzar els tuppers o els llibres.

(falta de) Sexo en Barcelona

Por Nika

En la víspera de San Jordi de este año recibí una llamada inesperada a las 10 de la mañana
de un lunes, número desconocido, pero yo sabía bien quién estaba al otro lado de la línea.

Balcones

Per Matias Bienvenido

No escribo porque me aburra, lo hago como si se tratara de un recipiente vacío para inundarlo con cualquier anhelo, temor o sufrimiento, según el ánimo del día. Escribo porque tengo cosas que decir. No pretendo cometer el error de pensar que todo anhelo es deseo. Pretendo quitar la carga de lo común, todo un símbolo a desvelar. Escribir en sí mismo es un ecualizazdor asombroso.

Pensem mentre fem?

Per Martí Altimira Bernat

És indiscutible l’acceleracionisme en el que estem immersos. Com si estiguéssim dins d’un corrent marí que ens empeny i del qual no en som capaços de sortir. Pensem quan estem produint? Encara tenim aquest espai-temps?