Per Carla Nuñez
Cada 23 d’abril, els carrers de Catalunya es transformen. Llibres, roses i gent passejant sense pressa creen una escena que, més que una tradició, sembla una manera de ser. Sant Jordi no és només el dia de l’amor o de la cultura: és un reflex bastant fidel de la identitat catalana. I dins d’aquest mosaic de parades i històries, hi ha una figura que ha ajudat a dibuixar literalment aquesta identitat: Pilarín Bayés.
Les seves il·lustracions formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Molta gent ha crescut amb els seus dibuixos als llibres de l’escola, als contes o a materials divulgatius. El seu estil és fàcilment reconeixible: traços senzills, colors vius i escenes plenes de personatges i detalls que expliquen molt més del que sembla a primera vista. Però el més interessant no és només com dibuixa, sinó què dibuixa.
Pilarín Bayés ha convertit la vida quotidiana, la història i les tradicions catalanes en imatges accessibles per a tothom. Ha fet que episodis històrics, festes populars o costums culturals es puguin entendre amb un sol cop d’ull. En un món sovint accelerat i complex, la seva obra té una capacitat molt valuosa: simplificar sense banalitzar. I això, en termes culturals, és clau.
En el context de Sant Jordi, aquesta funció agafa encara més sentit. Aquesta diada no és només una celebració de llibres, sinó també una celebració de la transmissió cultural. Regalar un llibre no és només un gest simbòlic; és també una manera de compartir idees, històries i maneres d’entendre el món. I quan aquests llibres van acompanyats d’il·lustracions com les de Pilarín Bayés, el missatge arriba més lluny i amb més força.
Les seves imatges tenen alguna cosa d’acollidor. Representen un país divers, amb gent diferent, però compartint espais i tradicions. Hi ha un punt d’humor, una mirada amable i, sobretot, una voluntat clara de fer cultura des de la proximitat. No és una cultura elitista ni distant, sinó quotidiana, viva i compartida. En aquest sentit, la seva feina encaixa perfectament amb l’esperit de Sant Jordi.
També cal tenir en compte que il·lustrar cultura no és només decorar-la, sinó interpretar-la. Cada dibuix implica una mirada, una selecció del que es mostra i del que es deixa fora. Pilarín Bayés ha sabut construir un relat visual que reforça el sentiment de comunitat sense caure en una visió rígida o excloent. Això és especialment rellevant en una societat cada cop més diversa, on la cultura ha de ser un espai de trobada i no de separació.
Sant Jordi, en aquest sentit, funciona com un punt de connexió. Gent de totes les edats i orígens surt al carrer, compra llibres, regala roses i participa d’una celebració que combina tradició i modernitat. I dins d’aquest escenari, la il·lustració té un paper que sovint passa desapercebut, però que és fonamental: fer que la cultura sigui visible, entenedora i atractiva.
Potser per això, quan pensem en la cultura catalana, no només pensem en grans noms de la literatura o en fets històrics, sinó també en imatges. Imatges que hem vist de petits, que ens han ajudat a entendre el món i que, amb el temps, s’han convertit en part del que som. I moltes d’aquestes imatges porten la signatura de Pilarín Bayés.
En un moment en què tot sembla cada cop més globalitzat, mantenir referents propis és important. No per tancar-se, sinó per tenir una base des d’on relacionar-se amb la resta del món. La feina de Pilarín Bayés va en aquesta línia: fer que la cultura catalana sigui propera, comprensible i, sobretot, viva.
Al final, Sant Jordi no és només un dia per comprar llibres o regalar roses. És una oportunitat per recordar que la cultura es construeix cada dia, amb petits gestos i amb persones que, com Pilarín Bayés, dediquen la seva feina a explicar-nos qui som. I potser és això el que fa que aquesta diada sigui especial: que, entre llibres i dibuixos, ens hi reconeixem una mica més.
inmediaresmagazine.com 