Per Roger Catalán
Com es tradició, cada 23 d’abril, carrers com passeig de Gràcia s’omplen de parades improvisades, llibres, roses i gent que passeja sense preocupació aparent, convertint l’escenari urbà en una llibreria vertical a cel obert. Parlem de més de 300 parades distribuïdes en 3.500 metres de forma lineal, més de 300 parades que han decidit seguir optant per mantenir Sant jordi, no només com una celebració del llibre i la festivitat, sinó també com una resposta a la manera en com consumim la cultura avui en dia.
Aquest ritual conviu amb una realitat cada cop més contradictòria, mai havia estat tan fàcil accedir a un llibre com ara; deals, immediatesa e “comoditat”, són reclams característics de l’era digital contemporània, i el món de la lectura no s’ha vist exempt d’ells. En aquest context, per tant, la persistència i longevitat d’aquest ritual resulta especialment significativa, Sant Jordi continua vinculant-se a allò físic.
En conseqüència, aquest contrast entre el consum físic i el digital està inherentment ancorat al ritual de Sant Jordi, Sant Jordi no només visibilitza la cultura, sinó que també la condensa en un moment concret de consum intensiu. I en un moment en què, com apunta el filòsof Byung-Chul Han a Hiperculturalidad, la cultura circula de manera immediata i amb cada vegada menys resistència, la fèrria vinculació al físic ens convida a reflexionar si aquesta tensió entre la rapidesa del consum digital i la lentitud del carrer no és del tot casual. Les parades plenes, les recomanacions ràpides i la necessitat gairebé implícita de comprar un llibre semblen formar part d’un gest elaborat com resposta a la hiperconnexió dins el món digital.
Però, aquest gest elaborat de consum cau en contradicció amb allò propi de la relació amb la lectura, generalment d’un caire més lent. Aquesta contradicció no invalida de cap manera el valor de la jornada, però, convida a preguntar-se fins a quin punt aquest gest respon a un impuls cultural profund o a una inèrcia de consum compartida.
Curiosament, és a dins el ritual on podem trobar una possible resposta. Sant Jordi no només accelera el consum, sinó que també li aporta una capa de significat. El fet de fullejar llibres, de triar-los amb una certa atenció o de regalar-los amb una intenció concreta introdueix una dimensió que difícilment es pot replicar en l’àmbit digital. I potser, és precisament aquí on la diada adquireix sentit: no tant com una oposició al digital, sinó com una manera de suspendre, encara que sigui per un dia, la seva immediatesa, esdevenint un far lumínic observable des de la foscor del mar digital.
Fotografia per Gianluca Battista, 2025
inmediaresmagazine.com 