Crònica d’unes matances

Constança Pons Rigo

“Des de sempre apropiat, fins que la terra deixa de ser terra per ser carn. Condemnat, com jo, a ser transformat i consumit per la seva condició de ser d’on és; de ser d’aquí.

Perquè per ells, que saïm és igual que saïam, consumir és integrar-se. I per noltros, que saïm és saïm, però ja no sabem com fer-ho, deixar-nos consumir és l’únic que fem.”

Papilas

Y giró en rotundo haciendo que el paisaje trasmutara de repente. Los movimientos bruscos de M no se traducían bien a su lengua y ésta sustituía las formas pro nebulosas de colores preciosas pero incomprensibles.

– Por Iker Molinero Sanahuja.

Pessigolles

Por Iker Molinero
Qué decir de estos que no sepamos ya todos. “La colla de la pessigolla”. Eran uns ben locos, uns tremendos com diria el Kitos.
Aún puedo sentir su presencia, aunque ahora solo sean carcasas vacías,
sacos de huesos…

Una rosa para el caballero

Por Lidia Aguilera

¿Quién dijo que la princesa no podía matar al dragón?; ¿quién dijo que la princesa no le podía regalar un libro o una rosa a la princesa del reino vecino o el caballero una rosa o un libro al escudero?

Normalis

Una situació d’esgarrifances, claustrofòbia, angoixa, desesperació. Alguns els hi envaeix una part emocional negativa, les parets se’ls hi cauen a … Més