Per Aina Roman
Dissenyar és, essencialment, decidir. La tipografia, els colors, la jerarquia visual, els espais en blanc,
el to, el missatge, la funció… Tot són decisions. El meu tutor de TFG i professor de la Massana, Marc
Ligos ens diu sovint: “No som dissenyadors, som decididors.”
Aquestes decisions, aparentment superficials, en realitat reflecteixen intencions, valors, i referents
culturals i ideològics. Una de les decisions més visibles, i potser més carregades de significat, és
l’elecció d’una tipografia.
L’elecció d’una tipografia no és mai una decisió neutra. Com afirma Ruben Pater a The Politics of
Design (2016), fins i tot les decisions més petits dins el disseny gràfic estan impregnades de càrrega
política i cultural. L’estudi de disseny holandès Experimental Jetset ofereix un exemple molt
interessant de com la decisió, aparentment simple, d’un tipus de lletra, pot tornar-se en una relació
complexa que va evolucionant amb el temps.
Al llarg de la seva trajectòria, Experimental Jetset ha utilitzat l’Helvetica d’una manera tan consistent
que ha guanyat la fama de ser l’estudi de disseny que només usa Helvetica per als seus projectes
(tot i que en realitat no siguin tan exclusius). A la seva pàgina web (http://www.jetset.nl) expliquen
com al principi, el seu interès per Helvetica no venia d’una idea de neutralitat inherent, sinó pel fet
que molta gent la percebés com a una tipografia neutral. Helvetica s’havia convertit en una mena
d’estàndard considerat objectiu del disseny gràfic, i ells volien treballar des d’aquesta convenció, no
per seguir-la, sinó per posar-la en qüestió. En aquell moment estaven molt interessats en els
formats, els arquetips i les normes, i Helvetica representava tot això a la perfecció.
Més endavant, la seva relació va evolucionar cap a una exploració de l’autoreferencialitat en el
disseny. Helvetica es va convertir en una eina per fer que el lector prengués consciència de la
naturalesa material i construïda del disseny gràfic. Juntament amb altres recursos com l’ús de plecs,
talls o mostrar el paper de fons a través d’espais buits, buscaven destacar el mitjà.
Amb el temps, va adquirir una dimensió més emocional. Va passar de ser una eina conceptual a una
mena de llengua materna. Els tres dissenyadors darrere d’Experimental Jetset; Marieke Stolk, Erwin
Brinkers i Danny van den Dungen, van créixer als Països Baixos durant els anys setanta, un període
en què el paisatge visual estava dominat per dissenyadors com Wim Crouwel i Ben Bos, i una gran
part de l’entorn que els envoltava (llibres de text, segells, guies telefòniques…) estava dissenyat amb
aquesta tipografia. A poc a poc es van adonar que ells mateixos continuaven sent productes típics
d’aquell entorn i van veure que “tota aquesta llengua modernista tardana, de la qual Helvetica
sempre ha estat una gran part, és de fet LA NOSTRA llengua, la llengua que ens va fer ser qui som.
Així doncs, sentim que ara tenim el dret, o gairebé el deure, d’explorar aquesta llengua, d’ampliar-la,
d’afegir-hi els nostres propis accents, d’explicar les nostres pròpies històries1.”
Alguns podrien sostenir que, en determinats contextos, escollir una tipografia no té més importància
que una qüestió funcional o estètica. Tanmateix, com Pater explica a The Politics of Design, una
decisió del disseny que es considera ‘neutral’ sovint només reflecteix la norma dominant2.
L’elecció d’una tipografia no és una decisió tan superficial com pot semblar a primera vista. Tant des
del punt de vista funcional com simbòlic, les tipografies comuniquen. El més interessant del cas
d’Experimental Jetset no és només que fessin la decisió concreta d’utilitzar Helvetica, sinó que
aquesta decisió s’ha mantingut viva i subjecta a reinterpretació. Va començar com una provocació
conceptual, va evolucionar cap a una estratègia formal i finalment s’ha convertit en una forma
d’expressió personal. Aquesta trajectòria ens fa veure com cada decisió dins el disseny forma part
d’un relat més ampli que contribueix a configurar la manera com entenem el món i com les decisions
no sempre són actes puntuals, sinó processos que evolucionen juntament amb nosaltres.
1 Jetset.nl (n.d.) Helveticanism. Available at: http://www.jetset.nl/archive/helveticanism
2 Pater, R. (2016). The Politics of Design: A (Not So) Global Manual for Visual Communication. Amsterdam: BIS Publishers.
inmediaresmagazine.com 