Per Aina Roman
“Vivimos sobre suelos.” Aquesta frase tan literal sintetitza el llibre Suelos de Francisco Díaz a la perfecció. Díaz ens convida a mirar el terra des d’una nova perspectiva, veure que és molt més que la superfície que ens manté drets o la capa material on s’assenten les nostres cases. El terra és una font de vida.
Converteix allò que trepitgem cada dia, en un tema de reflexió vital. En mirar a terra, veiem el suport sobre el qual existim, veiem el volum que s’ha d’excavar per extreure recursos minerals, veiem la superfície on es materialitzen les fronteres que determinen els mapes. Tanmateix, poques vegades l’arribem a veure com un ecosistema ple d’organismes que possibiliten la nostra pròpia vida.
Avui en dia, el terra és també un espai que segons la ubicació i l’escassetat es converteix en objecte d’especulació financera i es manipula al màxim per a augmentar el seu valor econòmic. Especialment en aquests darrers anys, hem experienciat una pujada exagerada dels preus del lloguer que fa gairebé impossible, per a la majoria de la població de ciutats com Barcelona, accedir o mantenir un habitatge digne. Juntament amb els lloguers desorbitats, Díaz sosté que la urbanització del terra comporta un altre problema: la definició del sòl com a urbà, l’objectivitza en termes humans i l’arrenca del món natural.
A Suelos ennumera aproximadament tots els habitants d’un únic metre cúbic de sòl: cinquanta aranyes, cent paneroles, més de cent cucs, cinc-centes larves, més de quaranta mil mil·lípedes i centípedes, cent milions de formacions d’algues, cent mil milions de fongs i prop de deu mil bilions de bacteries (sí, amb 16 zeros a la dreta). Tots aquests milions d’entitats biològiques són els qui estableixen les condicions de possibilitat per a la resta dels éssers vius. Tot i així, els humans solem actuar com si fóssim els únics que hi habitem. Ens apropiem del terra, i el privatitzem. El perforem i el tallem a trossets per obtenir minerals, nutrients i construir les nostres segones i terceres residències. Al fer-ho compactem i cobrim la seva superfície amb materials permanents i impermeables que maten totes les aranyes, paneroles, cucs, larves, mil·lípedes, centípedes, algues, fongs i bacteries.
El sòl orgànic és la base de la vida. L’ecocidi que suposa segellar-lo per a construir sobre d’ell, afirma Díaz, són conductes suïcides.
Suelos ens fa tocar de peus a terra. Ens fa veure com la tranquil.litat de les nostres vides depèn de l’estabilitat geològica, ecològica i econòmica del terra. No és fins que aquest tremola, que es torna una preocupació. Oblidem que la vida va sorgir del terra i que si aquest no té vida, no pot sostenir-la: “para que haya vida, el suelo tiene que tener vida”.
inmediaresmagazine.com 