Aquest bloc d’edificis del barri de Sant Andreu és un símbol de l’arquitectura racionalista catalana
Per Enric Rovira
Casa bloc al C. de Lanzarote
Quan sortim de la boca de l’estació del metro de la L1 de Torras i Bages podem entreveure la façana est de la Casa Bloc. Un edifici que a primera vista passa desapercebut pel vianant, però que l’ull expert identifica com una joia del racionalisme català, únic en el nostre país. El complex fa orgull de la seva importància arquitectònica, i això els veïns ho saben. Així per exemple el bar Bloc restaurant (amb èmfasis majúscul en el ‘BLOC’), que sembla un bar de tota la vida, o això és el que podríem intuir, perquè malauradament porta tancat des d’abans de la pandèmia. Una lleteria resta també amb la porta tancada, al costat. Altres negocis a prop, amb les persianes abaixades, també enyoren millors temps.
La Casa Bloc és hereva dels ideals constructius de la Segona República i de la filosofia de l’estudi d’arquitectes GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), que a través d’una iniciativa de la Generalitat de Francesc Macià, va construir aquest conjunt d’habitatges. Aquest edifici va ser dissenyat amb l’objectiu de donar una llar assequible i digna a la població obrera que treballava en el barri de Sant Andreu. Malauradament, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola l’edifici va passar a mans de les autoritats franquistes i el va convertir en casernes militars. No va ser fins a l’any 1992 que va ser declarat bé d’interès cultural, i no seria fins cinc anys més tard que l’edifici passaria per la primera restauració integral.
Alçant la mirada, des del davant mateix, podem observar com encara queden les cicatrius de l’edifici 1, conegut també com el “bloc fantasma”, un afegit posterior que va ser enderrocat l’any 2008 per preservar la identitat original de la Casa Bloc. L’endarreriment de les obres de rehabilitació han permès que encara es puguin veure les venes del que van ser les escales d’aquell edifici i les portes tapiades, que ara donen al buit del carrer.
Restes del bloc fantasma
És a la plaça interior del complex on succeeix tot el batibull veïnal. Apareix tota la fauna local, els més petits juguen a pilota esquivant els tolls d’aigua que ha vessat una font corcada. Els més grans s’asseuen a fumar i a divagar en mig d’un gimnàs a l’aire lliure. De fons se sent l’entrenament de futbol que hi ha al pati de l’escola del costat. Una veïna de dos pisos més amunt ens observa encuriosida i brama als seus companys, “a mi que no me hagan fotos, eh!”, mentre li fem una foto a un cartell que demana als veïns que es respectin les hores de son del barri.
Els balcons de les façanes ens permeten fer-nos una idea del tipus d’habitant que hi ha a la Casa Bloc. En algunes finestres trobem banderes d’Espanya penjades, una d’elles ha perdut la saturació original, segurament porta allí penjada des d’abans de l’1 d’octubre. En un estenedor hi ha penjada una jaqueta reflectant de les brigades d’escombriaires de la ciutat i uns pisos més a baix podem veure com s’acumula la brossa en un carretó de la compra abandonat. “Casa Bloc lliure de drogues” llegim en un cartell del carrer Lanzarote 40.
En un balcó del carrer de la Residència podem veure una motxilla de Glovo agafant pols. Els passadissos exteriors mostren una comunitat diversa de testos i escultures de jardí, no n’hi ha cap d’igual. Molts d’aquests passadissos tenen motius de ceràmica andalusa o talaverana, un altre té la bandera de la comunitat gitana pintada, indicatiu de la rica diversitat del barri.
Uns minuts més tard una parella d’ancians surten esverats perquè els seus veïns han portat la seva picabaralla al corredor principal del primer pis. “Voy a llamar a la policia”, diu un d’ells mentre la parella d’ancians intenta posar pau entre ells dos. Tota aquesta escena queda emmarcada, i com si el passadís exterior fos un escenari, dona espectacle als veïns que xafardegen i contemplen l’estampa des de la plaça inferior.
A l’altra banda del carrer Torras i Bages es pot veure l’únic apartament original del projecte, l’apartament 1/11, que ara és un pis-museu. Per a la seva conservació els restauradors van anar porta per porta de cada veí per demanar si conservaven alguna peça original de l’apartament, ja que molts veïns s’havien remodelat les cases i moltes d’elles havien perdut l’aspecte i els elements originals.
Si ens fixem bé, aquesta és l’única casa que conserva el balcó. Hem de tenir en compte que aquest bloc d’habitatges es va construir en un moment en què tenir una sala menjador no era gaire habitual. És per això que molts veïns van decidir rebutjar el seu balcó per tenir un espai més ample a les seves cases.
Foto de l’apartament 1/11
Després del recorregut circular per la vida del veïnat, deixo a la meva esquena un dels llegats arquitectònics més importants que ens ha donat el GATPAC i em submergeixo de nou al subsòl de la ciutat.
inmediaresmagazine.com 