L’skater o el Faust modern

La Capella del Raval acull l’exposició Ghost Rider, inspirada en la figura de l’skater, que coincideix amb l’anunci de reformes de la plaça dels Àngels

_{Per Maria Sicilia}

Amb la taula sota els peus i les sabates ben aferrades al monopatí, en Víctor es prepara per arrencar. Els subtils moviments cap endavant i cap enrere fan que l’skate comenci a rodar per l’asfalt mentre els seus músculs es tensen, el podi és el seu objectiu final. Agafa impuls canalitza tota l’energia a la cua de la taula i s’enlaira cap amunt, aturant el temps. El seu cos, suspès en l’aire, es manté immòbil mentre que la taula comença a girar. Es prepara per aterrar i… cau. Dona un cop fort a terra, “joder!”. El Víctor porta un parell de mesos venint a la plaça dels Àngels dia sí dia no intentant perfeccionar un ollie 180. “Vamos papi, ya lo tienes”, l’anima el Chino. El Víctor ho torna a intentar, un altre cop, i un altre, i un altre. Al final ho aconseguirà, el seu amic n’està segur.

Del mateix mode que la resta d’skaters al llarg de la història, el Víctor és un símbol de rebel·lia i desobediència; es nega a abandonar, a tirar la tovallola. Això mateix és el que busquen explicar, ben a prop d’on es troba, els artistes Joan Pallé i Cayetano Torres en el seu projecte Ghost Rider. Des de mitjan febrer, aquesta exposició ubicada a La Capella del Raval –un espai destinat a promoure propostes innovadores d’artistes emergents de la ciutat– ha aconseguit reinterpretar el personatge clàssic del Faust de Goethe a través de la figura moderna del skater.

El projecte entrellaça a través de l’expressió creativa una fusió entre el més clàssic i el modern i usa referències que van des dels còmics de Marvel dels anys setanta, d’on s’ha adoptat el títol de Ghost Rider (nom que s’atorgava a un gran nombre d’antiherois de Marvel), passant pel Faust de Goethe fins a arribar a la cançó Ghost Rider (1977) del grup musical punk Suicide.

Quan entrem una llum mig blava mig violeta t’ennuvola la visió; som dins d’una discoteca o al mateix infern? Des del fons de la sala, dues mans gegants intenten atrapar un patinador clos dins una pantalla digital. Quan la vista s’acostuma es comença a comprendre l’escena. Encara que el material principal consisteix en un recull de videocàpsules a mode d’assaig sobre la cultura skater, la imatge sí que té un punt de demoníaca.

El drama original de Goethe ens narra la història de Faust, un doctor que decideix vendre la seva ànima al diable en un intent desesperat de gaudir finalment de la vida i assolir tots els desitjos de la seva voluntat. Ara, les mans monstruoses de la paret volen caçar l’skater, la viva imatge de la joventut moderna, en una espiral de lluita i angoixa constants.

Per a Daniel Gasol, membre de l’equip curatorial de La Capella, “l’adolescència es basa en la sospita del món adult a causa de certes imposicions que representen el vell món, com la família, la feina o l’Estat”; és per això que sovint, en un acte de rebel·lia, es llancen envers espais que fan olor de rock and roll i desperfectes. En la projecció, l’anhel de l’eterna joventut es topa amb la realitat inexorable del pas del temps i els canvis que això comporta. Mai és fàcil marxar de casa, i molt menys que t’hi facin fora i per a molts skaters, la plaça dels Àngels és l’espai que els ha vist créixer.

Recentment, l’Ajuntament de Barcelona, ha anunciat el projecte de reforma per a la plaça dels Àngels amb la finalitat d’”adaptar-la als usos del seu entorn i als reptes del segle XXI”. Ara bé, la notícia no ha estat del gust de tothom.

Podem interpretar el Faust de Goethe a través de la figura moderna del skater?

Mentre s’embolica una cigarreta, l’Alba, una veïna del barri, manifesta el seu descontentament: “Todo el rato igual, al final siempre nos jodemos los mismos”, lamenta. De fet, més arbres, més terrasses i més hamaques, en aquest cas, són sinònim d’una reducció de l’espai públic; concretament reduirien 908 metres quadrats l’espai pel veïnat, ja cansats, exhausts.

Comença a fer-se fosc i a poc a poc la plaça es va buidant. El Víctor segueix allà, persistent, incansable. En un context de canvis sembla l’única constant. El paisatge urbà es transformarà, i malgrat que els resultats encara estan per veure, l’essència lluitadora del Raval sempre trobarà la manera de prosperar.

L’obra del Ghost Rider ha permès abraçar aquesta joventut, acceptar el paper d’antiheroi que la societat ha imposat amb calçador als skaters. Potser la joventut de vegades té un discurs trillat i repetitiu i no sap com fer-ho millor, però el que està clar és que sense ella el canvi és impossible.