Retrobament

El col·lapse de la mare terra i els seus organismes a causa d’un sol ser, l’humà. 

En l’actualitat cada vegada hi ha més evidències que l’ésser humà està col·lapsant i en conseqüència el món en què l’envolta. Vivim en un cicle cronometrat constantment pel sistema, del capitalisme cognitiu i el consum constant, passem del treball al temps lliure, i del temps lliure al treball, sense ni tan sols trobar moments d’avorriment dins d’aquesta cadena. Automanant-nos i vigilant-nos constantment per no caure en l’intangible perill del no fer res, sinó poder continuar progressant. 

A més a més, sabem que la terra està col·lapsant. En altres paraules podríem dir que estem patint una crisi sistemàtica, és a dir, una crisi global, en el que tots els sistemes s’estan paralitzant. Físicament, podem veure molts canvis que aquesta està patint a causa del comportament i l’impacte de l’humà sobre ella. Tot això porta al fet que se’ns estan acabant tota mena de recursos naturals que abans podíem gaudir tranquil·lament, han arribat a la seva fi després de ser explotats. Així doncs, tant els humans com la terra podríem dir que les grans elits i institucions ens estan fent córrer dins d’aquesta societat de l’espectacle. M’agradaria poder investigar formes de resistència per aquest col·lapse immediat de l’espècia humana i la mare terra. 

Una de les causes d’aquest col·lapse sistemàtic podríem dir que és a causa de la pèrdua de la kosmovisió que nosaltres tenim amb la terra. Aquesta pèrdua de la Kosmovisió es pot basar en la sobreexplotació i l’eliminació dels nostres límits com a éssers. Segurament és el moment de començar a decréixer com a societat, i deixar de pensar amb el progrés, seria una de les maneres més lúcides de salvar el que encara queda viu de xarxa terràqüia. 

La cultura europea sempre ha tingut present la idea de progrés com una línia recta que va creixent. És a dir sempre hem vist la vida com una dualitat entre la vida de quan naixem, el progrés i els avenços que hem de fer en aquesta per sentir-nos validats per la societat, i al final d’aquest trajecte trobem la mort. Aquesta manera de veure la vida ens pot col·lapsar de moltes maneres. Si mirem altres cultures podem veure que tenen altres maneres de veure la vida i de funcionar, com per exemple de manera circular. De manera que tot són cicles que van canviant i evolucionant, o simplement repetint.

Una altra invenció que ha fet l’ésser humà europeu és que hem separat el món, mirant la terra de manera dual, sense que hi hagui una concessió. Primerament, podem trobar el dualisme d’ésser humà i la construcció que aquest ha fet amb la natura, i que no es vegi com una cosa unida i conjunta sinó com dos conceptes totalment diferents. Això es pot arribar a entendre com una guerra contra la natura. Aquesta natura també està patint per culpa del capital i del comerç que estem creant amb ella. Aquesta monopolització a la terra l’hem causat per culpa de com mirem la terra, de com ens hi estem i com la comercialitzem, pensant-nos que aquesta està creada únicament pel nostre benefici. Actualment, podem posar l’exemple d’un gran nombre de llacs que són propietat d’entitats privades que es nodreixen de l’aigua, un recurs fonamental per la vida que hauria de ser públic arreu. Més amb l’episodi de sequera que fa anys que tenim a Catalunya. 

Tot això afecta també en què l’ésser humà només valida la mirada racional i científica com a única i verdadera, com si les altres no tinguessin cap valor. Per aquest motiu ara ens toca adoptar una altra mirada, una mirada que inclou el benestar de tot ésser que no sigui l’humà, deixant al marge totes les necessitats terràqüies que nosaltres ens hem creat destrossant així la nostra mare terra. 

Tota aquesta planificació i temporalització que hem parlat, fa que el nostre temps, la nostra vida no tingui un recorregut, ni un ritme personal, sinó que tots ens hàgim d’adequar al ritme establert per una societat capitalista i consumista. Així doncs sense voler-ho deixem de respectar els nostres ritmes actuals arribant al col·lapse sistemàtic. 

Hi ha diverses maneres de poder sortir d’aquesta societat, tot i que són més complexes que quedar-se dins d’ella. Podríem dir que aconseguiríem sortir-ne si trenquéssim amb algun conducte, tant mental com físic. La manera mental segurament seria deixar de pensar en aquest progrés que el sistema ens ha imposat, i aquesta millora constant d’un mateix, i centrar-nos en els nostres ritmes mentals i personals.

Per tots aquests motius, ara ens toca actuar en aquesta desconnexió i poder tornar a connectar amb una terra i un ésser viu, poder fer petites transformacions en el nostre àmbit que ens aniran ajudant a tots en un futur per estar tots amb una tranquil·litat interna molt més bona que la que tenim actualment. Així que diria que ens hem de qüestionar les realitats i actuar sobre aquestes de manera positiva per la terra, les xarxes que ens uneixen i tots els éssers que en formen part.