A través d’una sèrie desplegada de 6 vinyetes gràfiques i un poema, hem
escollit la mar com a protagonista, personificant-la com una figura femenina;
que, mitjançant la seva veu, relata -amb el gest d’una ona-, com l’esperança
la travessa, simbolitzada en una brillantor groga.
D’aquesta manera, la mar explica el viatge d’aquesta espurna fins que arriba
a terra, on és recollida.
La història trenca així el límit que condemna la costa en una gàbia, per
transformar-la en un símbol de llibertat, lluita i comunitat.
A la Mediterrània,
un murmur emergeix,
aigües que s’aferren,
secrets que suggereixen.
Onades trenquen. El mar murmura. Un ressò es percep: ”passió i resistència com una dona infrangible”
En la immensitat profunda,
Malgrat la tempesta,
Tot i les nits sense llum,
ella persisteix, amb esperança; al crit no demana clemència, mostra la seva urpa.
Sempre llibertaria,
”mai no es rendirà”.
ㅤ
ㅤ
ㅤ
ㅤ
Constaça Pons, Marta Sarmiento, Carmen Román i Pol Nicholson.
inmediaresmagazine.com 