In Media Res a tota màquina: el nou consell de redacció prepara un monogràfic sobre les dones refugiades palestines a Gaza.

In Media Res Magazine

Monogràfic Refugiats de Palestina: Dones de Gaza.

Aquest número monogràfic de la nostra revista sobre les persones refugiades a Palestina sorgeix de la col·laboració amb UNRWA Catalunya, la Delegació a Catalunya del Cometé Espanyol de l’Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina. A finals del curs passat, representants de UNRWA Catalunya es van posar en coacte amb l’Escola Massana per plantejar un procés formatiu i participatiu  per a la creació de tires còmiques i altres elements gràfics sobre la realitat de dones refugiades a la franja de Gaza. Aquesta acció es va concretar al Grau en arts i disseny a l’assignatura de “Narració i comunicació escrita.” L’objectiu ha estat la realització d’aquest número monogràfic que presentem públicament avui, 28 de novembre, coincidint amb la vigília del 29N, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí. Aquesta acció ha constat d’una formació per part de la UNRWA Catalunya en la qual l’Alba Llucià i l’Ibrahim Beisani, membre de la comunitat palestina de Catalunya, ens han ajudat a aprofundir en la història recent de Palestina i en les causes de l’actual situació de les persones refugiades.

Arran d’un problema de la meva salut, tota aquesta formació ha estat feta on line i formadors i estudiants hem treballat en línia. Les dates de l’acció ja estaven plantejades al mes de juliol i, per tant, era molt millor respectar-les. Al llarg de la primera setmana, els estudiants van haver de fer un esforç per assumir el seu paper en aquesta acció, que no és altre que pensar la manera com poden incidir en una realitat tan complexa amb les seves eines creatives. La pregunta era: de quina manera els estudiants d’art i disseny poden incidir en una situació humana dura, enquistada, molt antiga i amb molt poques vies obertes de solució?  La formació no només ens va parlar de la defensa dels drets humans, sinó que també es va centrar en la situació concreta de les dones palestines de Gaza i en la sostenibilitat. Però al bell mig de la formació es va produir l’atac brutal de Hamas i la resposta genocida de l’Estat d’Israel. Malgrat que només durant l’any 2023 fins al 7 d’octubre 200 palestins havien estat assassinats per les forces d’ocupació, la qüestió palestina no era objecte informatiu prioritari. A partir d’aquesta data la situació va esclatar i l’impacte polític, moral, militar, geoestratègic afecta a tothom, sense deixar  ningú fora. De cop i volta, el tema que teníem entre mans va adquirir una dimensió tràgica i absolutament urgent. Les onze mil vides tallades fins ara i les imatges dels hospitals de Gaza atacats sense pietat mostren ben clarament la voluntat genocida de l’Estat Israelià en una cursa frenètica per l’extermini dels anteriors pobladors de Palestina i els seus descendents. No deixa de ser irònic que l’excusa del genocidi sigui la d’una amenaça terrorista existencial per l’Estat d’Israel. Com si els Palestins tinguessin tancats en camps de refugiats a tota la població israelita i depengués de la voluntat dels palestins l’alimentació, la salut, l’educació i la vida dels israelians. I si es tracta d’una amenaça terrorista, caldria una resposta antiterrorista, no genocida. És fàcil imaginar quina seria la resposta internacional si per combatre el terrorisme basc, l’estat espanyol hagués construït una muralla als voltants de la ciutat de Sant Sebastià per fer impossible la fugida de la població i es dediqués sistemàticament a bombardejar la població civil, els hospitals, les escoles, el kursaal, l’hotel Maria Cristina…  amb la intenció declarada de provocar el  nombre més gran de morts possible. Però la doble mesura internacional cap a Israel li dona una impunitat total i absoluta. Aquesta situació ha fet que molts estudiants que no eren prou conscients d’aquest problema passessin de la indignació moral i  el malestar quasi físic a l’organització i participació polítiques assistint a les manifestacions i plantejant a la mateixa escola debats oberts i redactant documents contra la guerra de Gaza i en defensa dels drets humans i les lleis internacionals.

Malgrat tot, hem demanat als estudiants que en la mesura del possible, i dins la total llibertat creativa,  no facin servir en els seus treballs imatges explícites de violència, que no assenyalin directament els botxins  i que es centrin en la defensa dels drets humans, en la llei internacional i en les dones de Gaza.

A diferència d’altres números monogràfics de la nostra revista en aquest podeu trobar molts treballs visuals. Els estudiants han entès que l’esforç per donar visibilitat a aquest problema passava abans per la imatge que per la paraula i d’aquesta manera ho han fet.

Que gaudiu de la lectura de la nostra revista.

Antonio Ontañón. Professor de l’Escola Massana.

Deixa un comentari