ara callo i escolto,
m’assec sobre uns núvols baixos,
que floten,
i dic núvols perquè venen i se’n van.
mirar-te se’m complica,
la teva llum m’escalfa la cara;
i la veu,
la veu.
caic quan te’n vas
i callo,
néixer de nou,
cada dia, el regal,
daurat al món
i dins meu.
no cap al cor
més del que sé,
però és que cada dia més.
abril que porta flors i sol,
calor i tristesa,
por i engany,
ara que s’acaba,
mal al pit, mirada perduda,
un anhel que no sé on va.
marxar per tornar a veure’t
i llegir per oblit,
que quan les paraules se’m fan aquí,
desapareixes.
cabell sec,
cor dur,
cançons d’aigua,
flotar de nou,
teranyines esvaïdes;
infern que ja no hi és.
tu que te m’apareixes
i recordo que estic aquí.
inmediaresmagazine.com 