El canvi climàtic

Una de les problemàtiques més importants que estem vivint avui a dia és l’emergència climàtica. És per això que hem de ser conscients del seu origen i en quin estat estem actualment.

​​El canvi climàtic fa referència als canvis a llarg termini de les temperatures i el clima. Aquests canvis poden ser naturals, no obstant això, des del segle XIX, les activitats humanes han estat el principal motor del canvi climàtic.

​​Com bé sabem, aquesta emergència climàtica no ha sigut provocada per un únic fet, sinó pel conjunt de diverses causes que s’han anat donant al llarg dels anys. Agafant com a referent el llibre de Manuel Arias anomenat Antropoceno la política en la era humana ¹, l’autor ens marca diverses conseqüències que el canvi climàtic genera envers el nostre planeta: l’augment de la concentració d’alguns gasos que provoquen l’efecte hivernacle, la degradació de la biosfera, els ecosistemes antropogènics i les alteracions biogeoquímiques.

En primer lloc, i tenint en compte el primer punt, un dels moments històrics que va tenir un gran impacte en aquesta crisi mediambiental va ser la Revolució Industrial. Ens situem en la segona meitat del segle XVII i principis del XIX on es va produir un procés de transformació econòmica, social i tecnològica. Està clar que aquest conjunt de canvis han aportat molts avenços positius en la nostra vida quotidiana, no obstant això, també crec que és necessari tenir en compte l’altra cara de la moneda. En aquest sentit, podem veure com el nou mètode de producció va suposar un gran canvi en els paisatges naturals, ja que, van ser utilitzats per construir espais industrials. Dit en altres paraules, les ciutats massificades per l’increment de la població, els nous transports, les fàbriques de producció, els nous serveis, d’entre altres, van acabar sent una gran conseqüència negativa pel medi ambient perquè aquesta industrialització va acabar provocant una gran quantitat de gasos responsables de l’efecte hivernacle i, amb això, un augment de l’escalfament global.

En segon lloc, i tornant al llibre de Manuel Arias, l’autor destaca la degradació de la biosfera, és a dir, un col·lapse de la biodiversitat generat per l’alteració dels ecosistemes que hi ha arreu del món. Una de les causes que els animals emigren a altres llocs és perquè no aconsegueixen adaptar-se a les noves temperatures i a l’ocupació de l’ésser humà. Un exemple d’això és la situació que vam viure l’any 2020 durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19. Després d’estar setmanes tancats dins les nostres cases, els animals van començar a passejar-se pels carrers, habitant espais i zones que abans no s’apropaven a causa de l’activitat humana.

Seguint amb l’exemple del confinament, recordo els primers dies que vam poder sortir al carrer per fer esport, mai havia vist el mar tan clar i net. El fet d’haver estat un període de temps sense poder sortir als carrers, els nivells de contaminació van disminuir una mica. Ja no utilitzàvem transports, les fàbriques i la majoria de les empreses estaven tancades, no hi havia activitat humana ni residus tirats per terra o pel mar, no obstant això, tot va tornar a canviar quan vam tornar a fer vida normal. Amb aquestes dues petites anècdotes, no pretenc dir que hem de deixar de produir, d’utilitzar el transport públic i canviar un altre cop tot allò que hem aconseguit des de la Revolució Industrial, sinó que reflexionem sobre l’impacte que generem sobre el planeta i com podem arribar a generar millores si comencem a actuar pensant en aquesta problemàtica.

Això ens porta a parlar sobre el tercer punt del llibre Antropoceno la política en la era humana, els ecosistemes antropogènics. Aquest punt fa referència a l’increment de la població humana que s’ha donat en els últims dos segles. A conseqüència d’aquest fet, els residus han augmentat i amb això la quantitat de brossa i les tones de plàstic que s’acaben evocant en el mar. Fent referència a aquest apartat, penso que és molt important educar-nos entre nosaltres i aprendre d’aquelles persones que promouen la sostenibilitat i mostren la seva visió ecològica, ja que, és una lluita que ens afecta a tots els que habitem el planeta.

L’últim punt que vull destacar són les alteracions biogeoquímiques, on l’autor ens parla sobre els agents que contaminen envers l’activitat industrial. Una de les zones on es veu reflectida aquesta problemàtica és en el mar i els oceans, on el grau de contaminació de químics i residus alteren la vida dels animals. Un exemple d’això, són els microplàstics que dels peixos ingereixen, ja que, alteren la seva composició genètica. Respecte a aquest punt, també em sembla important mencionar l’illa de brossa ² que va ser descoberta l’any 1997 al nord de l’oceà pacífic. El material principal que forma aquesta illa és el plàstic. És evident que aquest material està molt utilitzat per les indústries, no obstant això, és necessari trobar un substitut pel plàstic i començar a utilitzar un material que s’adapti a la funció del plàstic, ja que, al llarg dels anys s’han anat descobrint noves illes de brossa.

En conclusió, tenint en compte les conseqüències que el canvi climàtic genera, és important destacar aquelles petites accions que podem canviar del nostre dia a dia per poder marcar una diferència. Tot i que cada vegada s’ha anat generant una mica més de consciència sobre els grans problemes que aquests canvis ambientals poden arribar a generar, penso que encara ens queda molt de camí per recórrer. És per aquest motiu que trobo molt important aportar noves solucions, centrar-nos en nous materials i noves formes de poder reduir l’emergència climàtica.

1. Maldonado, M.A. (2018) Antropoceno: La Política En La Era Humana. Barcelona: Taurus.
2. La preocupante velocidad a la que está creciendo la gran isla de basura del pacífico que ya tiene tres veces el Tamaño de Francia (no date) BBC News Mundo. Available at: https://www.bbc.com/mundo/noticias-43515386 (Accessed: 10 May 2023).