”La flor es la estructura reproductiva característica de las plantas llamadas espermatofitas o fanerógamas. La función de una flor es producir semillas a través de la reproducción sexual. Para las plantas, las semillas son la próxima generación y sirven como el principal medio a través del cual las especies se perpetúan y se propagan.” segons la Wikipedia.
Garantir la propagació de l’espècie és la funció biològica d’una flor dins el cercle d’éssers vius de la Terra, però què impulsa la flor a existir en primer lloc? Qui és responsable de la vida en la Terra? Alguns l’han volgut posar nom propi i semblança humana, però el poc que podem conèixer d’aquest ‘’qui’’ ens dona pistes de què probablement es tracti d’un ‘’què’’. Un estat i no un ésser; la Vida, la Creació, el Ventre Matern. Un pulsar que ens fa seguir bategant per la vida mateixa, preservant-la a través del nostre pàlpit involuntari.
Què és doncs, això que ens fa ser al marge de la nostra voluntat?
[…]
Des d’aquí no ho podem saber, només ho podem sentir en l’indesxifrable harmonía entre els estels, els planetes i les seves òrbites o en la fascinant complexitat dels cossos anatòmics que habitem.
Hi ha un etern origen en l’origen; es diu que venim dels vertebrats terrestres, els quals venen dels vertebrats marins, els quals venen dels primers pluricel·lulars, els quals apareixen a través de l’aigua que existeix en la Terra, planeta que es forma amb restes d’estels nascuts de gas i pols estelar, nebulosa fruit d’una gran explosió de matèria densa naixent de (?).
Allò que va crear l’univers va permetre ser al no-res per a donar llum al sí-tot.
Què fem aquí en primera instància, doncs?
[…]
Pel que sembla, existir és el sentit primari. L’expansió de l’Univers es compleix a través de nosaltres, doncs som fills d’una mare còsmica de la que no reconeixem el nom, però sí els seus batecs.
A cas coneix la flor per a què floreix?
Tan sols ho fa.
Hi ha més preguntes que respostes; aquest és el sentit.
inmediaresmagazine.com 