l’enyor, que és
no s’oblida
atrafegat,
amb totes vosaltres
no em perdo,
fuig si us plau
si no
hauré de ser jo.
No més que un got
amb aigua, gel i perdó.
Somnis fins tard,
despertar tranquil
tot el que tinc és vostre
i no tinc més que això
despertar tranquil
i somiar fins tard.
Ara ja
no puc més.
Tornaré a casa,
dormiré.
Anhel d’un somni infinit.
Procurais un tipo de paz.
No por la hipnosis o la confianza fácil,
sino por el reconocimiento y la promesa
de que lo que se ha experimentado
no puede desaparecer como si nunca hubiera existido.
inmediaresmagazine.com 