la gassa

o potser no

xerro amb mi 

perquè no sé amb qui més fer-ho

no perdo el temps 

el deixo passar 

contemplo l’absurd

i m’atrapa el racional

ploro i ric quan vull

son masses hores

puja, baixa, 

puja, baixa, 

puja, baixa

quin mal, quin mal!

auauau

se m’enganxa la gassa a la ferida,

cada dia

quin va ser el moment?

no ho entenc

o és que sempre ha estat així?

quin patir

no ho sé

què sé?

qui sóc, qui he de ser

he se ser? potser.

quant soroll 

ja ho trobaràs!

ets jove

em desespero, em desespera

tornem-hi: em dutxo, suo i menjo

no busco perquè no sé què trobar

faig i desfaig

quan faig em desfaig

desfeta 

vigilo, segurament massa

et miro,

sospiro

tinc les creences arrelades 

i no marxen 

es queden amb mi,

les abraço 

algú sap com caminar descalça?

troba-li el sentit

dóna-li una volta

posiciona’t

no vull

ja caurà sola, la gassa

tinc la pell damunt la taula

senyals de malestar

tranquil·la, ja et passarà

faig tard 

faig tard? no hi vaig 

em molesta el cos

quadrats, esquerdats,

mutilats

si pica cura, diuen

the greatest lie

jo rasco, arrenco, mastego,

empasso

penso en mi pensant en altres 

i crec que sóc un rèptil

i dissimulo

i m’eixugo

ho poso en remull i bull

ja està, ja està!

al final m’ho he tret jo amb la mà

ha sortit sang 

però sembla que s’ha acabat

encara no m’he curat

descansa,

menja pastís

i deixa estar el compromís

prou, fins aquí

et faig un petó i a dormir.