“Tenir un caràcter tropical, o com navegar les tempestes”
Tampoc sé com explicar-ho millor,
quan em pregunten,
I els dic això.
Que m’ha envaït un temporal.
La majoria dels dies, doncs, soc com una platja,
Paradisíaca, una aigua de caramel,
Tancada, a l’entrada de turistes,
menys als natius que sempre hi són
el sol sempre resplendent, inclús, ardent.
Però, ja ho diuen,
Les persones tenen caràcters temperamentals,
puix el meu,
és tropical.
Aleshores,
un temporal de pensaments envaeix la meva badia.
No sé quant de temps colpejarà,
No sé què diu la previsió.
La tempesta no descansa,
L’endemà és més fort que l’ahir,
Les hores de divagar, es fan cada dia més llargues,
Més intenses, més brusques, més bèsties
El vent bufa sense cap pietat per endur-s’ho tot.
El temporal no dorm, i no vol restar.
Ha vingut per quedar-se.
Un dia hi haurà fi,
però aquest dia mai se sap.
Només espero, només sé,
aquest temporal s’esgotarà ell sol,
I llavors, serà l’hora, serà fos
Quan no em quedi energia, ni em quedi paciència
Serà quan comprengui,
que el vent soc jo,
que el remolí l’he fet amb les pròpies mans,
I fent sortir el sol per l’est cada dia,
I ponent-lo per l’oest,
Podré posar fi a la batalla del nord vs. el sud.
Del que penso i el que sento.
Del cap i del cor.
Jo soc com una platja tranquil·la.
Jo soc com un temporal.
inmediaresmagazine.com 