EL XAI

La meva àvia es deia Paquita, àlies el xai, xaiet.

Cabells frondosos blancs i mans fortes.A vegades dents i a vegades no, galtes rosades, nas gros i bones celles. Somriure a la boca i als ulls.

 Dona de muntanya i de postguerra.

A la cuina sempre fuet, sec, (perquè es fa durar). Plat estrella macarrons, els més bons. Un colador de ferro antic preciós, com un barret foradat amb maneg de fusta.

El xai era de poc parlar i molt escoltar. Braços oberts per l’abraçada sempre.

Al terrat moltes plantes, sobretot cactus, també tomàquets xerry i maduixeres.

Vols un suc? Una torrada? Un sugus? Ten poso una miqueta més?Com estàs Neus? Com estàs? Jo també t’estimo molt carinyo, jo també t’estimo molt.

El xai vestia bata blava per estar per casa. La que més es posava té unes floretes petitetes. Olor de net i de talc. 

Als peus sabatilles donades dels talons, com uns esclops. Xop xop per casa. Caminar a poc a poc i bona lletra, que aquestes edats ja se sap, que ja no val la pena córrer i entrebancar-se és molt dolent, que pots caure i recuperar-se és complicat, i que de vell ja no es passa, i que ja ho diuen Neus que ja ho diuen.

Pasapalabra.

La ruleta de la suerte, salvame, crucigrames, pintar mandales i molta producció tèxtil : Tovalloles, vores, llençols, coixineres, draps, punt de creu per tot arreu, tapetes, peluixos de ganxet, bufandes, peücs, gorres, arracades, polseres, moneders, bosses, jerseis, i algun tanga de llana.

El bany, petit, amb una cadena que penja del sostre, paper de vàter recobert de tapete, pastilla de sabó i sempre net. Taburet al costat de la tassa i talc a la vista.Un raspallet per netejar-se les ungles, d’aquests de plàstic com una escombra sense pal.

Al rebost un congelador amb gelats petits, bona opció per postres. Què vols de postres? Una fruita? Tinc plàtan, kiwi, mandarina, poma, pera, un geladet? A les estanteries olles, i paelles.

A la tauleta de nit un despertador amb un tic-tac molt sorollós, i damunt la calaixera fotos i una espelma pels sants, ara de piles (que anem canviant de tant en tant) .Coixí amb tapete i finestra davant del llit amb cortines de punt i vistes a Lourdes. Olor d’eucaliptus amb la finestra oberta, sabatilles donades del taló encara a lloc.

Menjador petit i organitzat, butaca de l’àvia, bufet amb la tele, vitrina, estanteria, estufa de butà per fer torrades, taula amb tapete i petit sofà, de dues places.

Ara el colador de barret foradat i les olles són a casa meva, la bata sota el llit per no tenir-la a la vista que si no agafa plorera, i dos peluixos d’extraterrestres mirant-me escriure al meu escriptori.

A vegades agafo el colador i l’hi faig un petó abans de guardar-lo.

A vegades agafo el colador i l’abraço abans de guardar-lo.

A vegades agafo el colador i l’hi dic t’estimo abans de guardar-lo.

La bata blava per si algun dia he de parir.

I a les olles macarrons, però no tan bons.