Fa una setmana es van instal·lar davant de casa meva una parella d’ànecs. Viuen a la font de la plaça de Can Fabra, davant de la Fàbrica. No entenc per què han triat instal·lar-se aquí, la veritat és que aquesta font està força bruta i fa una mica de fàstic. No gaire lluny d’aquesta font n’hi ha una altra on l’aigua està més neta, és més gran i mola més.
Els hi he agafat afecte als ànecs, és que són molt macos. Els hi porto pa cada dia i he observat que cap a les vuit de la tarda ja no hi són, però després tornen. Em pregunto què fan i com ho fan. Una veïna m’ha dit que els ànecs volen, jo no ho sabia i em va sorprendre moltíssim, me’ls imaginava creuant pels passos de zebra i no entenia com podien sobreviure a la ciutat.
Ahir vaig decidir baixar a la font a les vuit de la tarda i quedar-me esperant que tornessin de fer les seves coses per veure’ls volar i comprovar-ho. La veritat és que penso que quedar-te dues hores esperant uns ànecs al mig de Barcelona, és com una performance.
Al cap d’una estona, efectivament com havia estudiat , van tornar a la font volant, van arribar vorejant un edifici i després van derrapar a l’aigua. Vaig al·lucinar molt. Feia temps que no presenciava un esdeveniment tan sorprenent. Com que els humans som una mica “yonkis” de les emocions, avui he tornat a la font per veure si podia tornar a presenciar la seva màgica arribada, però encara no han tornat.
inmediaresmagazine.com 