El muralisme s’està convertint en una de les formes d’art urbà més famoses, reconegudes i legitimades. Moltes ciutats deuen gran part del seu turisme a aquesta forma d’art que cada vegada trobem més present en façanes, murs, edificis sencers, etc. Arran d’això molts artistes s’hi han pogut dedicar professionalment mitjançant encàrrecs, convocatòries, etc.
A2Z està compost per Jan Altadill Miquel ( 29 abril 1996, Barcelona) i Martí Huguet Illan (7 juny 1996, Barcelona) dos artistes que van començar en el món del grafiti fa aproximadament 12 anys.
Com us vau conèixer?
Ens vam conèixer en una escola de música quan teniem 7 o 8 anys on fèiem llenguatge musical i tocàvem el saxo, però la primària la fèiem a escoles diferents. Anys després ens van retrobar a l’Institut, i vam començar, amb 14 anys, a fer gorres customitzades per encàrrec i algun quadre. Ho fèiem a través de sepintangorras.blogspot.com. Allà, sense saber-ho, va començar A2Z
D’on prové el vostre nom artístic A2Z?
El nom prové de les nostres firmes de grafiti d’aleshores Aren (Martí), Zefor (Jan), i volíem fer referència a “abastar tot l’alfabet”, ja que al principi ens enfocàvem més a les lletres.
Quan vau començar a dedicar-vos-hi de manera més professional? Quants encàrrecs porteu?
Vam començar a dedicar-nos professionalment a pintar murals aproximadament el gener de 2020. Des d’aleshores n’haurem pintat uns 60.
Com gestioneu un encàrrec?
El client ens contacta pel carrer, per telèfon, per l’amic d’un amic o per xarxes socials, li demanem fotos de l’espai o l’anem a visitar. Ens explica el què vol pintar i si té alguna idea. Aleshores li donem un preu aproximat del que costarà, per una part el material i per l’altra, la mà d’obra. Hem estat treballant molt en negre, però ara que ja som una empresa ens interessa fer-ho amb factura. Ens donem d’alta al règim d’artistes i els comptes ens els porta una gestoria. Si el client accepta es fan diversos dissenys i, un cop aquests són aprovats, es fa un avançat de materials, ho pintem i cobrem després de l’encàrrec.
Ara que ja porteu un any i mig rebent encàrrecs, veieu viable dedicar-vos-hi a temps complet?
Aquest treball és exponencial, és a dir que si ets bo, i ets saps fer conèixer, no té límit. Tot i així, els inicis són molt durs, i sense alguna cosa per ensenyar la gent no està disposada a pagar. Al principi vam estar cobrant molt poc i fent moltíssimes hores, en aquell moment la paraula viable no existia, el que en movia eren les ganes i el fet de poder fer el que realment ens agrada.
Però sí, és viable, hauríem de cobrar més per cada encàrrec i que sortís feina fixa. Ara hi ha bastant demanda en general, però tot i així hauríem de pujar el preu per poder dedicar-nos-hi a temps complet.
Quines projeccions de futur teniu?
Sobretot ara de moment anar creixent i pintant.
La façana és un dels projectes de futur. Sempre hem pintat amb bastida o escala, però mai façana alta amb grua. Partim molt del petit detall i cada cop ens agrada més ampliar el píxel. Poder arribar quan més amunt millor, de cara a que s’entra a un altre nivell. Fins ara com que les persianes de petits negoci ens funcionaven, no miràvem més enllà. Però sobretot a partir del confinament ens vam donar compte de que havíem de començar a canviar el client. Ja que si el nostre client era el que estava més afectat i el que no podia ni obrir el negoci, nosaltres tampoc anàvem en lloc. Però sempre hi ha gent que tira a davant en èpoques de crisis, i aquest es el tipus de client que interessa, el que et demana que pintis una façana, un camp de futbol, etc. Un arquitecte, un ajuntament, algú amb finques…
Toqueu altres rames de l’art?
Com la majoria d’artistes som polifacètics, evidentment el nostre punt fort és el muralisme, però tenim projectes paral·lels com la serigrafia, ens hem intentat muntar un taller per anar fent alguna cosa de roba. Amb l’animació també ens hem atrevit a fer un parell de treballs. També hem fet algun quadre per encàrrec i ens interessa la il·lustració. Ens vam ficar fa un temps al món del tatuatge, que ara està més aturat, però li tenim moltes ganes.
No ens tanquem a res, igual en un futur ens agradaria abraçar nous projectes i noves coses.
Què és el que més us agrada de la vostra feina?
El fet que no podríem treballar de res que ens agradés més, a demès som els nostres propis jefes i quadre, els horaris i les feines com volem.
També treballar al carrer, veure la cara de la gent, estar en contacte directe amb el públic, et trobes a tot tipus de gent, veus les seves reaccions i això és molt gratificant.
Algunes anècdotes?
En un encàrrec per una comunitat de veïns que havíem de pintar, ja ho havíem quadrat tot, ja estava pagat i ens disposàvem a començar. Quan aquell mateix dia, ens obre la porta un veí i ens diu que un inquilí de l’edifici està una mica boig, que igual fa alguna cosa, ja que estava en contra de que es pinti, tot i que s’ havia aprovat en junta. Ens apareix un home amb cadira de rodes que ens comença a dir “aquí no va a pintar ni el tato” vam tenir una discussió bastant llarga, nosaltres dient-li que sol veníem a treballar i que s’aclareixi amb la presidenta. Aquesta va baixar i al principi no es volia mullar, però al final va entrar en raó i vam poder pintar.
Un altre dia estàvem pintant una persiana d’una gallina, ja havíem acabat, ja havíem guardat l’escala i tot. I a l’últim moment ens n’adonem de que havíem d’arreglar un brillo. Vaig agafar la pintura per fer-ho, i es va petar, va ser un desastre.
També ens van deixar un cotxe per fer una feina, quan estàvem traient la pintura, una es va bolcar i vam embrutar tot el seient del darrere.
Una dona demanant-nos un mural per només el material (120 €), nosaltres acceptar i ens va regatejar a 80 €.
Alguna cosa per acabar?
Aquesta feina es un estil de vida, experiències te’n passen un munt, cada dia, cada feina es una película nova. No es gens rutinari, s’ha de treballar fort. Un dels nostres objectius amb aquest projecte seria viatjar pel món i pintar molt.
Instagrams: @a2zeta @jan_zefor @mvrtihuguet
inmediaresmagazine.com 