L’ansietat, l’estrès, la incertesa i la falta de control durant la crisi sanitària mundial ha provocat un empitjorament dels pacients amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)
Per Carla Miñarro
La Covid-19 està provocant nombroses conseqüències negatives tant físiques com psicològiques en matèria de salut. L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) confirma que la pandèmia ha disparat i agreujat els casos de TCA. D’aquesta manera, cal enfortir els recursos de l’atenció primària per poder respondre a aquesta gran demanda i atendre precoçment aquests trastorns. No obstant això, l’assistència privada és molt cara i la pública té pocs mitjans.
En aquesta situació tan caòtica, les persones amb TCA troben a la ingesta o restricció excessiva de menjar una font de control. Irene Alonso, psicòloga i experta en el tractament de TCA assenyala que “l’anorèxia nerviosa i la bulímia han sigut els dos grans desordres alimentaris del confinament”, i aquests han augmentat un 25% a Catalunya. A més, segons un estudi, al voltant del 16% de les dones formen part de la població de risc de patir un trastorn de la conducta alimentària.
Les persones amb anorèxia nerviosa pensen que tenen excés de pes, encara que siguin molt primes. Aquesta patologia implica el rebuig dels aliments per part dels malalts i la por obsessiva a engreixar-se. Els especialistes de la Societat Espanyola de Medicina Interna detallen que “l’anorèxia pot conduir a una situació de gran deteriorament i debilitat causada per una ingesta insuficient de nutrients essencials pel cos humà”. A més, aquest estat de malnutrició provoca alteracions en els neurotransmissors, malalties cardíaques i de l’aparell digestiu. D’aquesta manera, l’anorèxia incrementa la susceptibilitat a infeccions de qualsevol tipus.
En canvi, la bulímia es caracteritza per l’adopció de conductes en les quals l’individu s’allunya de les formes d’alimentació saludables i perd el control, ingerint una gran quantitat de menjar en períodes de temps molt curts, seguit d’un episodi de penediment que pot portar a la persona a expulsar l’excés d’aliment a través de vòmits o laxants. És habitual que la persona bulímica tingui un pes totalment normal, però que es vegi a ella mateixa amb sobrepès. La gravetat d’aquest trastorn es determina en funció de les vegades per setmana en què es produeixen els afartaments i la seva extensió en el temps.
Uns dels factors principals han estat el trencament amb les rutines, ja que les persones amb trastorns de la conducta alimentària són de per si reticents als canvis, i la insatisfacció corporal que es produeix sobretot tant pels missatges que poden arribar dels mitjans de comunicació i les xarxes socials com pels filtres d’aquestes aplicacions per veure’s amb el cos que un desitja. A més, durant el confinament, els adolescents no han pogut distreure’s amb altres activitats fora de casa i, d’aquesta manera, s’han comparat molt més amb els altres. Per tant, es tracta d’un col·lectiu fràgil, vulnerable i de risc.
L’únic aspecte positiu ha estat que, com els adolescents han passat mesos tancats a casa, les seves famílies han sigut més conscients dels indicis i símptomes que abans no havien pogut observar en els seus fills, ja que passaven desapercebuts. És així com el confinament ha facilitat la supervisió de l’adolescent i el control sobre els seus hàbits alimentaris. A més, en incrementar el temps de convivència, és més probable que s’hagi millorat la comunicació. És per aquest motiu que els pares han jugat un paper fonamental i han de ser un model de referència a casa per promoure una evolució favorable. Tanmateix, hi ha hagut altres situacions familiars com el nivell de conflictivitat que ha provocat ansietat amb el menjar o la soledat que s’ha regulat a través dels aliments.
La pandèmia també ha fet que costi menys demanar ajuda que abans. Segons el Departament de Salut, les consultes per aquesta patologia han crescut un 25% de mitjana l’últim any. La primera opció per acompanyar i tractar a les persones que pateixen TCA ha estat les teràpies online, ja que són una eina fonamental de suport i ajuda per evitar comportaments nocius sobretot pels que més ho necessiten. No obstant això, aquest tipus de teràpies no poden substituir a les sessions presencials.
En molts casos, s’ha donat la circumstància que els centres que tracten aquestes persones han hagut de cedir les seves instal·lacions a malalts de Covid-19, amb la qual cosa han hagut de suspendre temporalment bastants tractaments o donar d’alta als hospitalitzats de manera prematura. Per tant, molts diagnòstics i tractaments s’han demorat molt més del desitjable. Actualment, arriben casos amb més complicacions i empitjorament dels símptomes.
Cal destacar que és molt important posar-se en mans de professionals com més aviat millor. A més, els processos de recuperació dels casos de TCA són llargs i complicats, i sovint comporten recaigudes. És per aquest motiu que les persones amb TCA experimenten els efectes a llarg termini.
Les conseqüències de no poder accedir a un tractament professional durant la pandèmia han sigut greus. Les condicions d’algunes persones han empitjorat molt i, en alguns casos, han resultat fatals. Hi ha molta preocupació i por per la incertesa, el futur, els estudis, el treball, etc. Davant d’aquesta sensació de descontrol, hi ha un desig de controlar el cos. Cal remarcar que és molt important acceptar la diversitat corporal i reforçar l’autoestima.
Si la pandèmia ha posat alguna cosa sobre la taula, és donar visibilitat a la importància d’estar sa i ser conscients d’això. Moltes persones estan valorant més el concepte de salut i les seves pràctiques. El desenvolupament de protocols ha de realitzar-se procurant la màxima personalització, incorporant en cada cas els factors de vulnerabilitat al confinament i a les situacions d’estrès afegit que suposen aquests aïllaments.
Finalment, la Generalitat de Catalunya ha creat una pàgina web anomenada Gestió Emocional, on l’usuari ha de tenir més de 16 anys o ha de disposar de l’autorització dels pares, amb l’objectiu de donar eines per l’evolució i millora de la salut mental de cada persona. A més, es pot accedir a recursos emocionals i fer un seguiment. És important remarcar que el contingut d’aquesta pàgina no substitueix l’atenció personalitzada dels especialistes sobre els TCA.
inmediaresmagazine.com 