Per Laura Minguella
Els insults són com els barbarismes: se’ns escapen de la boca gairebé sense voler. Tanmateix, són moltes les persones que, tot i ser la catalana una de les llengües més riques i divertides per insultar, desconeixen que insultar en aquesta llengua sigui una possibilitat. Per perfeccionar l’art de la blasfèmia en català cal començar per substituir el castellanisme gilipolles pel mot català carallot; vago per gansoner; torpe per pocatraça o maldestre i pilota per llepaculs. Fins i tot el castellanisme neci es podria substituir per l’expressió catalana tros de quòniam, ja que ambdues paraules designen a algú ignorant. És evident que d’opcions n’hi ha moltes, per la qual cosa aquest no sembla ser el problema.
Un dels majors referents de l’insult en català és el capità Haddock, dels còmics de Les aventures d’en Tintín, que amb la seva mala bava aclaparava els seus enemics amb tota mena d’insults, alguns de tan memorables com cataplasma, tastacrestes, cromanyó de nyigui-nyogui o llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp. Però el colèric capità Haddock no és l’únic referent de l’insult en català: en Vegeta, arxienemic d’en Goku de Bola de Drac, també ha passat a la història com un mestre de l’insult en català. Entre la dècada dels noranta i fins a l’any 2011, quan Bola de Drac va deixar d’emetre’s a la televisió pública, aquest personatge va fer servir tota mena de renecs, des de fantasmot, petarrel, microbi o manefles fins a merda seca o soldat de llauna.
Personatges com aquests han demostrat que el català ofereix moltes possibilitats a l’hora d’insultar i han fet una important tasca de normalització lingüística en convertir-se en referents per a més d’una generació. Però aquests referents queden una mica antiquats si parlem dels infants i els adolescents d’avui en dia: nascuts al primer quart de la dècada dels dos mil, la majoria eren massa petits per veure Bola de drac o llegir els còmics d’en Tintín i, a diferència d’altres generacions que varen créixer amb els referents audiovisuals del canal Super 3, les noves generacions ja no miren la televisió, sinó que s’entretenen al món digital, on la presència de la llengua catalana és molt baixa. Un exemple el trobem a la plataforma de vídeos en línia Netflix, on l’any 2019 només el 0,1% de les seves pel·lícules eren en català: quatre d’entre més dels 2.000 títols disponibles al seu catàleg. Tot això ha provocat que, pel que fa al seu domini, el català sigui equiparable al llatí del segle VI: una llengua només percebuda com a apta per a determinats registres.
L’escriptor i filòleg Antoni Pladevall creu que, davant la realitat del català, que sobretot a ulls joves sembla tenir menys pes que altres llengues, el capgirament passa, indefectiblement, per l’augment de la seva presència als diaris, les ràdios, les televisions i els nous canals comunicatius i digitals, així com pel seu estudi constant a l’aula. Per tant, són necessaris nous referents que promoguin la llengua catalana, ja que, mentre aquests arriben, altres llengües com el castellà o l’anglès hi passen per sobre, arraconant cada cop més l’ús informal del català. I és que, com més feble és una llengua, més pateix aquesta de desídia lingüística, fet que fa que cada cop sigui més complicat revertir-ne la situació. De fet, la UNESCO apunta que, un cop arribat l’ús social d’una llengua al 30%, aquesta es considera en procés de desaparició, ja que arriba un punt on els parlants comencen a trobar dificultats per trobar algú amb qui interactuar i es veuen obligats a canviar d’idioma. I tal com mostra la darrera enquesta d’usos lingüístics presentada per l’IDESCAT, el català situa el seu ús habitual en un 36,1%. Però la dada més preocupant és que qui més ha abandonat la llengua catalana en el seu ús social han estat les generacions més joves. Així mateix ho constata la lingüista Carme Junyent, presidenta del Grup d’Estudi de les Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona. Junyent també assegura que el català està en perill d’extinció i afegeix que no serà salvat per cap política lingüística, ja que el futur del català només depèn dels seus parlants.
La presència de la llengua catalana als mitjans i plataformes digitals i als videojocs és molt baixa, fet que provoca que els joves d’avui en dia visquin en un entorn comunicatiu i audiovisual altament descatalanitzat i que no respecta els seus drets lingüístics. Donada aquesta situació, deixar que la llengua catalana mori en l’àmbit audiovisual suposa deixar-la morir també en absolutament tots els altres àmbits, ja que si a internet no hi ha català, les generacions més joves, que són el futur, no el parlaran. És per això que iniciatives com Malaia, que busca promoure la creació de continguts audiovisuals en català perquè el jovent tingui referents en la seva llengua, són un exemple d’anar en bona direcció. Aquesta iniciativa nascuda el 2020 de la mà de Juliana Canet, Bru Esteve, Clàudia Rius i Arnau Rius, és un canal multiplataforma que busca difondre el català a la xarxa per tal de revertir la manca de continguts en aquesta llengua a YouTube, Instagram, Twitter i TikTok.
Malaia també pretén crear un nou star system de l’audiovisual català per demostrar que el català sí que val la pena per a fer segons quines coses i que és un idioma completament capaç per a l’àmbit informal. Malaia- també conegut com a Canal Malaia- compta amb creadors de diferents àmbits, entre els quals es troben Juliana Canet, Marc Lesan, Bru Esteve, Laura Grau, Laia Argelaguet, Mariona Batalla o Cop de Sort i en tan sols un any ha aconseguit 6.530 subscriptors a YouTube, 13.900 seguidors a Instagram, 865 a TikTok i 12.300 a Twitter. Aquestes dades demostren que la iniciativa ha estat ben rebuda per part d’un públic que frisava per consumir contingut audiovisual en català. No obstant això, l’àmbit digital és clarament un espai on el català encara hi té molta feina per fer.
Així que el pròxim cop que algú se’t coli al metro o et ratlli el cotxe, en comptes de dir-li gilipolles o imbècil pots fer ús de la teva creativitat com el capità Haddock i entomar-li un cara de sípia o ensumapixums o, si has d’improvisar, esguitzar-li un capsigrany o bocoi. De ben segur que aquell cap de suro se’n recordarà de tu.
inmediaresmagazine.com 