Joe Biden, escollit president dels EUA en una de les eleccions més ajustades de les darreres dècades, va serpentejar demandes per actes “irrespectuosos” i, fins i tot, una on se l’acusava d’agressió sexual en el camí cap a la Casa Blanca. Tara Reade, exassistent personal en l’oficina del Senat de Biden durant els anys noranta, ha estat l’última de les dones en sumar-se a la llista de persones incòmodes amb les actituds del demòcrata.
Text: Yaiza Sánchez
Tot i el tarannà feminista i antiracista de la campanya electoral del bloc demòcrata durant les eleccions presidencials del 2020, Joe Biden ha embrutat la visió idíl·lica del partit blau de convertir-se en els polítics que condemnarien els discursos intimidatoris de Donald Trump i donarien pas a una època inclusiva i tolerant. En un país on s’abraçat l’esclat feminista i les denúncies al món de Hollywood amb el moviment #MeToo o la Marxa de Dones contra Trump —en oposició a les més que evidents conductes i reivindicacions masclistes del republicà—, sembla que la política queda aïllada de les exigències socials i ancorada als costums patriarcals.
Malgrat els testimonis en contra del candidat demòcrata, res va impedir que Joe Biden s’alcés com la nominació presidencial escollida pels demòcrates en les eleccions del 3 de novembre de 2020 i, posteriorment, fos escollit per ocupar el càrrec més respectable dels EUA.
Germana, a tu no et creuen: l’inici de les denúncies
La primera dona a trencar el silenci i denunciar públicament les actituds inadequades de Joe Biden va ser Lucy Flores, exdiputada i activista. En un article publicat per la Revista New York explicava que les accions van produir-se el 2014. Tenia trenta-cinc anys i era la candidatura escollida pel Partit Demòcrata per presentar-se a tinent governador en l’estat de Nevada. Com assegura l’exdiputada en la peça, Joe Biden i altres polítics blaus van ajudar-la amb la campanya electoral. “Em sentia afortunada”, assegura Flores.
No obstant això, la imatge perfecta que tenia de Biden va fer-se bocins quan, mentre es preparava per donar un speech, el polític va apropar-se per darrere, li va inhalar el cabell i li va fer un petó a la part baixa del cap. “Encara que el seu comportament no era sexual o violent, era degradant i inadequat. No assistia a la concentració com el seu mentor o la seva amiga. Era la persona més qualificada per la feina”, sentencia. A mesura que va passar el temps, va fixar-se en fotografies on Biden sobrepassa els límits amb altres fèmines, fet que va fer qüestionar-se fins a on arribarien els actes irrespectuosos del demòcrata.
Lucy Flores va ser la primera a llençar la pedra, però un temps després van sumar-se cinc dones més, que també descrivien el comportament de Biden com “inadequat” i afirmaven haver-se sentit incòmodes amb els gestos i actituds del polític, massa propers i injustificats. Una d’elles va ser Amy Lappos, antiga assistent d’un congressista del Partit Demòcrata. En unes declaracions pel diari local Hartfort Courant explicava que els fets van produir-se en una recaptació de fons del 2009, quatre anys abans que Lucy Flores. “Vaig arribar a pensar que em faria un petó a la boca”, narrava.
Fins aleshores, la informació havia passat desapercebuda. La denúncia que va fer trontollar la marca corporativa de Joe Biden va ser l’últim testimoni en pronunciar-se, Tara Reade, exassistent personal de l’oficina del Senat de Biden fa gairebé trenta anys. La periodista Katie Halper va fer-li una entrevista en el seu podcast on Reade explicava la història. “Biden em va empènyer contra la paret, va posar les mans sota la meva faldilla i em va penetrar amb els dits sense el meu consentiment. Tot va passar a la vegada…”, relata. El cas de l’exassistent va més enllà perquè acusa el demòcrata d’haver abusat sexualment d’ella. L’any 1993, quan van ocórrer, pressuntament, els fets, ja va presentar una queixa formal, però legalment no va transcendir més enllà.
El portal d’investigació periodística, The Intercept, va informar que el fons de defensa legal de Time’s Up, que té l’objectiu d’ajudar a dones víctimes abusos o agressions sexuals, va negar-se a finançar les denúncies de Reade contra Joe Biden. Quan l’exassistent va demanar defensa legal a Times Up el gener de 2020, els advocats van respondre que no podien ajudar-la perquè Biden era un candidat a una ocupació federal i es podria posar en risc el caràcter no lucratiu de l’organització. No obstant això, com apunta The Intercept, l’empresa de relacions públiques que representa el fons legal és SKDKnickerbocker, la directora general de la qual, Anita Dunn, era la principal assessora de la campanya presidencial de Biden el 2020.
Una altra de les controvèrsies que va aflorar durant la disputa per la presidència va ser el cas de l’advocada Anita Hill. També es remet als anys noranta, concretament, a 1991. Hill va acusar el candidat de la Cort Suprema dels EUA, Clarence Thomas, d’assetjar-la sexualment mentre era el seu supervisor en el Departament d’Educació i en la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats en l’Ocupació. L’audiència va efectuar-se amb interrogatoris masclistes i una actitud de revictimització de l’advocada; no tan sols per les preguntes efectuades per les autoritats, sinó també pels testimonis que van acceptar-se. El president del Comitè de Justícia pel Senat – qui va legitimar l’audiència – era Joe Biden.
Quines proves hi ha de les denúncies?
Abans de Tara Reade, les dones havien acusat al president estatunidenc per tocaments o petons considerats inapropiats. Amb el testimoni de Reade, però, la gravetat dels actes – tot i ser condemnables en tots els escenaris – ha pujat diversos graons, ja que cap d’elles havia descrit les accions com a “agressió sexual”. D’acord amb la BBC, hi ha tres persones que recolzen la versió de l’exassistent, encara que cap d’elles ha estat testimoni directe dels fets: el seu germà, una antiga veïna i una excompanya de feina.
Lynda LaCasse, qui vivia al costat de Tara Reade després de mudar-se de Washington en 1993, va assegurar a Business Insider que la denúncia era real. Segons explica LaCasse, Reade estava emocionalment inestable i plorava mentre explicava els fets. Afegeix, a més, que va ser un moment molt trist i emotiu perquè ambdues van intercanviar memòries d’episodis de violència ocorreguts durant els anys noranta. “Ella estava trista perquè havia passat amb algú amb qui treballava i a qui idolatrava”, recorda LaCasse. L’antiga veïna de Reade va afirmar que se sentia en l’obligació de defensar a l’exassistent perquè cal que “les dones ens posem dempeus i cridem la veritat”.
Lorraine Sánchez, excompanya de feina de Tara Reade i exassistent parlamentària de l’oficina d’un legislador de Califòrnia entre 1994 i 1996, va confirmar també a Business Insider que Reade va compartir l’experiència amb ella poc després de deixar la feina a Washington. La mare de Reade també va lluitar per visibilitzar la versió de la seva filla: va trucar el 1993 al programa de televisió de Larry King en CNN per oferir un retrobament de la denúncia.
Els registraments dels trenta-sis anys de carrera política de Joe Biden com a senador estan ben guardats en la Universitat de Delaware, que ha declarat que no farà públic cap document fins dos anys després de l’abandonament de Biden de la vida pública. Per la seva part, Tara Reade assegura que els registres tindran proves de les queixes que va efectuar als superiors sobre Biden. El temps, potser, li donarà la raó.
La resposta del president dels EUA
Durant bona part de la campanya electoral, l’estratègia del candidat demòcrata va ser mantenir-se al marge i aplicar el silenci. Tanmateix, davant la controvèrsia dels fets, va fer un pas endavant i va intentar justificar les seves accions. En vista de les fotografies que evidenciaven la conducta inapropiada, Joe Biden va comprometre’s a ser “més conscient pel que fa a el contacte físic de les dones”. Tot i així, va destacar que l’únic que intentava era “establir una connexió humana”. Efectuaria els mateixos actes innocents amb els homes de les sales?
No s’ha mostrat, tanmateix, tan autocrític amb les acusacions de Tara Reade. A principis d’abril del 2020, un mes després que el testimoni de l’exassistent sortís a la llum, va sentenciar que, definitivament, “el fet no va ocórrer”. El portaveu de la campanya va assegurar que el candidat demòcrata creu que les dones han de ser escoltades de manera respectuosa. Tot i això, emfatitza que “les acusacions haurien de ser revisades diligentment per la premsa independent. El que està clar és que és fals”. D’altra banda, Marrianne Baker, assistent executiva de Joe Biden, va declarar que no tenia “cap coneixement o memòria del testimoni de Reade”.
Joe Biden: abanderat del feminisme
Gràcies a la victòria de Joe Biden, una de les més mediàtiques de les darreres dècades, Kamala Harris va posicionar-se com la primera vicepresidenta afro-asiàtica-americana de la història en ocupar el càrrec. Tots dos van arribar el 7 de novembre ufans i embriagats d’alegria a causa de l’ajustada victòria per fer el discurs patriota que fa els EUA cada quatre anys.
“I quin millor caràcter que el de Joe Biden, que va trencar una de les barreres més substancials dels EUA i va escollir a una dona com a vicepresidenta”, va assegurar Kamala Harris al seu discurs. La recentment escollida vicepresidenta també va aprofitar per pronunciar les primeres paraules feministes de la nit: “Totes les nenes petites que ens miren aquesta nit veuen que aquest és un país de possibilitats. Somieu amb ambició, lidereu amb convicció i veieu-vos a vosaltres mateixes en formes que altres potser no us veuen, simplement perquè mai ho han vist. Però sapigueu que us aplaudirem en cada pas del camí”. Un missatge reivindicatiu i necessari en una campanya contra l’expresident Donald Trump, qui ha donat prous motius perquè se’l qualifiqui com a masclista, però que grinyola en mans d’un presumpte agressor sexual.
El discurs d’extrema dreta de Trump, usat durant la campanya electoral del 2016 i durant el lideratge fins el 2020, ha mobilitzat a sectors afins al candidat republicà, però també ha organitzat a bona part dels col·lectius més afectats —dones, immigrants i pobres, fonamentalment— i ha consolidat en Joe Biden la figura de cavaller en contra de les opressions republicanes. Queden en un segon pla les denúncies per comportament inadequat i un suposada agressió sexual: és Biden qui ha de salvar-nos amb el feminisme vist des d’un punt heteronormatiu, com a baró blanc de setanta-vuit anys que és. Una prova d’això és la campanya a favor del candidat demòcrata que han fet influents de la música com Lady Gaga, Taylor Swift o Selena Gómez, sense tenir en compte les acusacions de les denunciants.
Un més en la llista de polítics acusats d’agressions sexuals
Joe Biden no és l’única taca a l’expedient de presidents nord-americans. La revolta que va despertar el Cas Weinstein, on el productor Harvey Weinstein va ser acusat d’assetjament i abús sexual, va esquitxar també els càrrecs polítics dels EUA.
George H.W. Bush ha estat acusat de tocaments indesitjats durant l’etapa de lideratge republicà. Una dona de Michigan assegura que Bush va agafar-li les natges durant la presa d’una fotografia en abril de 1992, en un acte de la campanya d’eleccions que va perdre contra Bill Clinton. Amb la suma del testimoni, ja són set les que denuncien la conducta de l’expresident republicà. La darrera dona, ara de cinquanta-cinc anys, va explicar a la cadena CNN que, en el moment del tocament, va pensar que era un accident. Però, d’ençà de les anteriors denúncies, que narraven episodis molt semblants a la seva experiència, va decidir posar en el punt de mira el seu cas.
Si es parla de dirigents polítics acusats, cal esmentar al senador demòcrata Al Franker i a l’aspirant a senador republicà Roy Moore. Pel que fa al primer, dues dones han aixecat la veu per acusar-lo de posar les mans a sobre dels seus cossos sense consentiment. Una de les dones és la periodista Leeann Tweeden. Al Franker ha afirmat no recordar els episodis. Roy Moore es troba en un escenari diferent: també acusat per dues noies, destaca el fet que eren menors d’edat. Una de les dones, d’Alabama, va relatar l’episodi en una roda de premsa en Manhattan i va assegurar que “pensava que l’anava a violar”. Unes altres tres fèmines van assegurar que l’aspirant a senador republicà va intentar seduir-les quan tenien entre setze i divuit anys.
L’escriptor francès Joseph va escriure que “els abusos, tot i en l’estat més sòlid, són mines sordes que tard o d’hora exploten”. Tot i que no hi ha cap sentència judicial dels casos, serveix per posar en el punt de mira dues qüestions: la primera, què diu com a societat que un suposat assetjador sexual sigui el candidat a president dels EUA. Que no hi ha ningú amb un millor expedient? I, en segon lloc, evidencia una realitat que, més enllà de Joe Biden —i de tots els dirigents polítics esmentats— els abusos de poder i sexuals són una plaga que, a través del feminisme i la conscienciació col·lectiva, cal erradicar.
inmediaresmagazine.com 