per Núria Bailador
Fins l’arribada de la pandèmia del COVID-19, el 2021 semblava ser un any crucial en la lluita contra l’ús abusiu del plàstic. Sobretot dels plàstics d’un sol ús, que es preveuen eliminar de la Unió Europea a partir de l’any vinent. Avui en dia la major preocupació a nivell mundial és vèncer el virus, evitar les morts i protegir a la resta de persones dels contagis.
Fa unes setmanes, el Govern va recomanar als ciutadans l’ús de mascaretes per sortir al carrer o acudir als supermercats i farmàcies. Des del punt de vista de la consciència ambiental i la gestió de residus, una de les imatges més tristes d’aquests dies són les mascaretes i els guants abandonats pels carrers de les nostres ciutats. La recomanació de l’ús de mascaretes s’ha estès per tot el món, per la qual cosa milers de milions de persones n’estan usant dia rere dia, fet que també agreuja la problemàtica del medi ambient.
Un pas enrere en la reducció del plàstic?
Des del començament de la pandèmia també han augmentat l’ús i el consum d’altres plàstics com les bosses, les ampolles d’aigua i desinfectants, els packagings per enviar menjar a domicili i embalatges pel comerç a través d’internet. Les persones opten per aquest tipus de recursos per por a que les bosses reutilitzables s’hagin pogut contaminar.
Per altra banda la pandèmia també està canviant molts dels nostres hàbits quotidians.
S’ha substituït la compra en comerços o botigues de proximitat per grans superfícies
ja que aquestes ofereixen els seus productes molt més embolcallats i protegits.
Tot el material plàstic comprat es rebutja, sobretot al saber que el Coronavirus
pot resistir de dos a tres dies en aquest tipus de superfícies.
El fet és que, abans de la pandèmia gairebé tothom estava mentalitzat sobre els perills dels plàstics d’un sol ús i qui més qui menys intentava reduir la seva utilització, però per motius d’higiene i salut actualment no és factible eliminar el seu ús. Tot i això és molt important evitar que tinguin un impacte negatiu en el medi ambient.
Es parla molt sobre què implicarà la nova normalitat un cop recuperat el ritme de vida rutinari, però hi ha una veritat en la qual tothom està d’acord i és que no es pot continuar amb el mateix estil de vida de consum massiu. La pandèmia està evidenciant moltes deficiències del nostre model de producció i consum, en el que el plàstic d’usar i tirar juga un paper clau.
Gairebé ningú dubta en que ens hem d’enfortir per afrontar crisis futures d’una manera més eficient . Aquesta crisis sanitària no pot fer-nos oblidar que ja estem immersos en una emergència climàtica de pèrdua de biodiversitat que està degradant el planeta i les nostres vides.
Destrucció de la biodiversitat.
La colonització de nous territoris fins ara inhòspits relaciona els humans amb organismes vírics amb els que abans no hi havia contacte i activa processos de zoonosi que permeten als virus passar primer a animals domèstics i després als humans.
Ha estat el desenvolupament de la indústria agrària i ramadera qui ha causat les desforestacions massives, que els monocultius s’hagin escampat, que s’hagin destruït ecosistemes i reduït la biodiversitat. Ha estat el sistema agroindústrial qui ha facilitat la propagació dels virus patògens i de les malalties víriques, afirma Josep Cabayol.
Així doncs el que s’hauria de dur a terme dins el marc de la “nova normalitat” és una reducció gradual del transport mogut per combustibles fòssils, reduir la mobilitat només si és necessària (aviació, vaixells, cotxes, turisme, viatges, persones).
També s’hi haurien de reduir els desplaçaments en l’àmbit de les mercaderies i els aliments, transformar l’agricultura i la ramaderia fent-la de proximitat i extensiva, potenciar els recursos de Km0 i utilitzar energies renovables per escalfar i refredar cases i produir electricitat.
Per sortir d’aquesta situació es necessita un món més sostenible i just on es garanteixin les fonts de riquesa principals: la salut, el treball i la naturalesa.
Centrar els esforços en aquests aspectes suposa focalitzar-nos en construir una societat per prosperar i no només per sobreviure.
Tots som conscients que ara mateix el més important és la nostra salut, però no ens podem permetre el luxe d’oblidar que perquè això sigui possible, a banda de lluitar contra el virus, també s’ha de tenir cura del medi ambient i el planeta Terra.
Les mascaretes i guants s’han de dipositar a les escombraries o en el contenidor de rebuig. Un acte tan senzill com aquest dut a terme per milers de milions de persones suposa que tothom lluiti per una mateixa causa en comptes de repetir els errors que ens han portat fins aquí.
CABAYOL, Josep. Enverinada normalitat: la pandèmia està lligada a la crisi ambiental i climàtica [en línia]. 2020 p. 23-45. [consultat: 25 maig 2020]
inmediaresmagazine.com 