Per Habtom Alcalde Valdelvira.
Donades les circumstàncies de confinament que ens trobem, l’art virtual pot ser una bona manera d’ocupar el temps. Aquests dies he aprofitat per gaudir de l’art a través de la pàgina web. Google – arts and culture.
Em demanava si és realment aquesta modalitat de visita tan estimulant, interessant i motivadora com les web anuncien, quines diferències a favor i en contra es poden trobar entre fruir de l’art d’aquesta manera i de forma presencial i quines dificultats tècniques i de navegació cal afrontar.
En principi, podríem dir que les dues experiències, la digital i la presencial, tenen aspectes positius. És a dir, són experiències diferents que aporten vivències diverses.
L’experiència virtual és més lúdica, ja que et permet interactuar amb l’obra d’art. Per exemple, en “X degrees of separation” per Mario Klingemann & Simon Doury, esculls dues pintures de les quals et proposen, de diferents estils pictòrics i el programa completa amb quadres que porten del primer quadre escollit a l’altre. Per exemple, he escollit les dones dels dos extrems i el programa automàticament ha presentat els diferents estils que porten d’un quadre a l’altre.
Una altra aportació interessant és que permet veure les obres d’art en funció de la cerca que facis (Curator table): per artista, per museu, per objectes (retrat, natura, rosa, cavalls, etc.), per estils, etc. i les obres estan en alta definició.
Per exemple, es poden veure totes les obres de Vincent Van Gogh que hi ha en tots els museus del món. Es poden presentar també per dates (timeline) i per colors (color).
Així mateix, es pot fruir d’un quadre anant d’un detall a un altre i, al mateix temps, et van fent explicacions. És una visita guiada virtual on es pot observar un nivell del detall que en la realitat presencial no es pot veure. Per exemple, enArt zoom, “La nit estelada” de Van Gogh guiada per Maggie Rogers un/a artista et fa una visita guiada d’aquesta obra d’art.
Una altra possibilitat és veure un quadre com si haguessis entrat en ell. Per exemple:Vittore Carpaccio: young knight in a landscape. O al mateix temps que veus els detalls, hi ha comentaris escrits sobre el que veus. Un bon exemple d’això, és el quadre “Still Life with Three Puppies” de Gaughin.
Una altra opció, és explorar les obres d’art en tres dimensions com en “Free Fall”de Cyril Diagne & Nicolas Barradeau. Hi ha quatre maneres de visualitzar les obres: Es veu com en un big bang tota la història de la pintura i pots anar clicant en les diferents quadres per veure’ls. Cada un dels punts és una obra d’art. També es poden veure ordenades per dècades (timeline) i en forma d’esfera o d’ona.
D’altra banda, es pot veure un espai en 360º. Per exemple, realitzar unaVisita virtual a la Capella Sixtina permet observar els detalls de les pintures a qualsevol nivell, tant al sostre com a les parts superiors de les parets que, en canvi, a la realitat és molt difícil de descobrir i, a més, en la visita presencial tampoc et deixen estar gaire estona per la quantitat de persones que volen gaudir de les pintures.
A més a més, l’app per al mòbil deGoogle – arts and culture facilita contemplar obres amb realitat augmentada. Hi ha l’opció Art Projector amb la qual pots tenir una obra d’art al menjador de casa teva. Com per exemple, “La gran ona” d’Hokusai.
Amb Pocket Gallery es pot descobrir una Galería virtual. Una vegada dintre, s’avança pels diferents passadissos i podem apropar-nos o allunyar-nos del quadre que volem veure, mirar-lo en diferents angles i llegir els comentaris que apareixen en pantalla.
O també hi ha l’opció de fer-se una fotografia i que l’aplicació en el mòbil busqui entre un fons de base de dades a quin quadre t’assembles. L’anomenen Art Selfie. Encara que és una mica decebedor els resultats.
Fins aquí algunes de les possibilitats que té aquest recurs. Anem ara a valorar les preguntes que em feia a l’inici d’aquest article. D’una banda, la visita virtual és engrescadora i ens fa passar una bona estona, té un ventall de diferents alternatives realment suggerents i ens permet aprofundir en l’estudi i l’aprenentatge de les obres d’art.
Tanmateix, encara cal millorar la qüestió tècnica. Hi ha dificultats de navegació i no sempre és molt intuïtiu què cal fer en cada situació. Segurament, el futur anirà per la realitat augmentada però la tecnologia encara està desenvolupant-se.
Malgrat tota aquesta exposició, haig de reconèixer que l’emoció que se sent quan es visita un museu o una exposició presencialment és superior a la vivència virtual perquè existeix el factor del context. És a dir, l’edifici, com estan disposades les sales, l’ambient que s’hi respira, si es tracta d’un espai monumental o íntim i acollidor, la bellesa del lloc, fins i tot, la temperatura de la sala, els sorolls, els altres quadres o peces que es troben al voltant del que estem observant, veure el quadre en la seva mida original, etc. Tots aquests elements influencien positivament la vivència que tenim en l’observació de l’obra d’art en la realitat.
A més, la feina del comissari/a és fonamental, ja que, a través del seu treball de selecció de les obres, de contacte amb l’artista i de concreció tècnica de l’exposició fa que, cada vegada més, sigui una experiència global a nivell dels sentits.
D’altra banda, també que és cert, que les visites presencials tenen alguns inconvenients. Hi ha una limitació de temps, normalment disposem d’unes poques hores per veure moltes obres i, sovint, veiem molt amb poc temps. A més, els museus o les exposicions més populars acostumen a estar molt plenes de gent i les condicions per la visita no són sempre les més adequades. Freqüentment, no podem parar-nos molt en un quadre ni podem apropar-nos molt.
En conclusió, prefereixo l’experiència real a l’experiència virtual encara que per la situació actual en relació a la pandèmia només podem comptar amb la realitat virtual. Tanmateix, independentment del confinament, és un camí que té molta projecció de futur.
inmediaresmagazine.com 