Una situació d’esgarrifances, claustrofòbia, angoixa, desesperació. Alguns els hi envaeix una part emocional negativa, les parets se’ls hi cauen a sobre, acompanyant la sensació amb un neguit constant. Altres descobreixen la tranquil·litat, la calma, l’eufòria i fins i tot l’avorriment per primera vegada en molt temps. I és aquí quan el cap dona moltes voltes, raonem constantment en moments morts. He arribat al punt de qüestionar i preguntar-me el perquè d’alguns comportaments o actituds generals en front de situacions, ja siguin personals o dels familiars que m’envolten en aquesta nova convivència. Gustos, passions i sensacions diverses… i em pregunto: què és normal i què no ho és?
És molt comú sentir la frase “Això no és normal” per a referir-se a allò que s’escapa del que s’espera d’una persona, per exemple: no és normal que un home no gaudeixi del futbol, no és normal que una dona no vulgui tenir fills, no és normal que un nen prefereixi escriure en comptes de passar-se el dia jugant, no és normal que una persona no es parli amb la seva família, no és normal que un nen no faci el que desitgen els seus pares… Per a cada edat existeixen accions i inclinacions que es defineixen com a normals i aquells individus que no s’ajustin a les mateixes són rebutjats, criticats i els hi intenta convèncer per a seguir el camí marcat, el que és socialment correcte.
És evident que aquest terme és un dels baluards que regeixen la nostra vida social. Al llarg de la història, les diferents societats han creat estereotips als quals els individus del grup han de respondre; es van establir regles que designen la normalitat, tots aquells que les respectin podran entrar en aquesta categoria, els que no ho facin seran considerats estranys o anormals.
Amb origen en el terme llatí normalis, el concepte de normal es refereix a allò que es troba en un estat al qual se’l considera com a natural. El terme també es refereix al que actua com a regla, cànon o model, i al que s’ajusta, a causa de la seva naturalesa, a preceptes establerts amb antelació.
Per a la psicologia, el qualificatiu de normal s’aplica a qui no revela una diferència important respecte a la seva comunitat. Això, òbviament, sense oblidar que tots els éssers vius presenten diferències entre si. Per això, la utilització del concepte de normal sempre implica subjectivitat.
Com que estem tots en dispositius d’observació constants, produeix una llista de classificació cada vegada més gran. Perquè aquesta obsessió social de classificar? Pel treball, per les relacions amb altres persones, per la inseguretat.
Un dels treballs que m’ha conduit a aquesta reflexió, durant aquests dies de confinament, és el de Roger Ballen, especialment la sèrie Platterland.
Platteland: Images from Rural South Africa
Roger Ballen és un dels artistes fotogràfics més influents i importants del segle XXI, les seves fotografies abasten més de quaranta anys. Els seus estranys i extrems treballs s’enfronten a l’espectador i els desafien a acompanyar-lo en un viatge cap a les seves pròpies ments mentre explora els seus racons més profunds.
Roger Ballen va néixer a Nova York el 1950, però durant més de 30 anys ha viscut i treballat a Sud-Àfrica. El seu treball com a geòleg el va dur al camp, amb la companyia d’una càmera, a explorar el món amagat de petites ciutats sud-africanes. Al principi, va estudiar els carrers buits a la llum del sol del migdia, però va decidir anar més enllà i endinsar-se a descobrir un món dins de les cases. Aquests interiors, amb les seves distintives col·leccions d’objectes i els ocupants d’aquestes vides tancades, el van portar en un camí de crítica social i a la creació de metàfores per a la ment interior.
Durant gairebé dues dècades, Roger Ballen, ha estat fotografiant en el camp sud-africà, a la recerca de símbols estètics per a transmetre un sentit del lloc i la gent.
Platteland va ser publicat per William Waterman Publications en 1994; per Quartet Books, Londres, en 1994; i per St. Martin’s Press, Nova York, en 1996.
La sèrie Platteland: Images from Rural South Africa (Platteland: imatges de la Sud-Àfrica rural), està formada per fotografies de retrat que capturen el món ocult dels habitants blancs empobrits de Sud-àfrica, que revelen un món devastat d’aïllament social i econòmic, malalties, pobresa, alcoholisme i abandonament. Platteland significa terres planes. Aquesta sèrie va resultar polèmica ja que mostrava imatges de blancs desfavorits, blancs pobres, la qual cosa resultava contrari a la imatge que es volia donar d’una Sud-Àfrica en la qual hi haurien uns avantatges per al blanc privilegiat sobre al negre desfavorit, però aquesta sèrie mostrava una anomalia? En aquestes imatges regna el desordre físic, de les habitacions, i el mental, de les persones fotografiades.
Transvaal, la vasta zona de Sud-Àfrica, és coneguda pel seu aïllament. Les granges havien estat erigides al llarg dels segles i els habitants blancs han viscut durant moltes generacions les seves vides en estructures familiars similars als clans. Poques vegades tenen contacte amb persones fora de les seves comunitats. El seu aïllament fa que siguin persones dures, orgulloses i semblants a les camperoles, que són de vital importància per a l’economia sud-africana, però que lluiten contra l’empobriment. Entre els blancs pobres del trist Transvaal, Ballen va seleccionar els exemples més extrems de degeneració i empobriment que va poder trobar pels seus retrats. Segell feble al front en blanc.
Platteland va néixer de la profunda ironia que malgrat el privilegi polític que l’Apartheid havia atorgat als blancs, en el cor físic de la terra hi ha un testimoniatge ineludible del fracàs del règim, fins i tot per a assegurar el benestar de la minoria privilegiada.
Moltes d’aquestes persones amb les quals es troba el fotògraf se senten escanyades per la pobresa i la preconcepció, rebutjades i degradades. Per sobre de tot, la majoria està severament alienada pels canvis radicals que tenen lloc en la societat que els envolta. En aquestes imatges poderoses i fascinants, Roger Ballen penetra en un món que prèviament havia estat cobert sota el mantell de la supremacia blanca.
Ballen ha fotografiat als seus subjectes en els seus propis termes, en la intimitat de les seves llars, amb amics i familiars, i fins i tot amb les seves mascotes. Les imatges, encara que sense excés, despullades de la seva essència, són enganyosament simples. Defineix la seva obra com a psicològica indicant que tant mostra l’espectador de si mateix amb la seva reacció com l’autor amb la seva creació. Ballen presenta personatges, la conducta “no normal”, com l’home que caça rates o l’altre que caça gats. Des d’un punt de vista social, és un trastorn de la personalitat o fruit de la maldat humana però que, analitzades, poguessin no ser una altra cosa que la manifestació de la naturalesa humana davant de situacions concretes de l’existència. Les causes de la conducta humana resulta que no són tan fàcils de conèixer ni són tan evidents com pensen els savis.
No existeix, en la conducta humana, una relació única entre causes i efectes i, per això, no pot concloure’s que tota expressió d’un home sigui projecció del subconscient. La ciència i el dret han anul·lat a l’individu, doncs, gràcies a ells, tothom se sent capacitat per a valorar i jutjar els actes aliens ‒tant moral com psicològicament‒, i per a condemnar al proïsme. A la recerca de la naturalesa de l’ànima humana, Ballen intueix que les rígides condicions socials anul·len la llibertat de l’individu, per la qual cosa la veritat que persegueix només podria trobar-la en els éssers no subjectes als convencionalismes socials, i aquests es trobaran en el món no oficial, en el món marginal.
Anna Ibáñez Vigas
inmediaresmagazine.com 