I tu, en quin temps vius?

per Núria Bailador
il·lustracions per Kristian Jones

Dia 36 de confinament. Fa més d’un mes que estem tancats a casa. Les sortides només estan permeses per les persones amb alguna feina essencial o per anar a fer la compra, si encara tens sort i hi queden alguns productes a les prestatgeries del supermercat. Tot el dia tancats a casa. Entre hobbies, receptes, rutines d’esport i insomni, les notícies sobre l’evolució de la pandèmia inunden els menjadors, les xarxes socials, les cadenes de ràdio i els grups de Whatsapp.

És precisament durant aquesta quarantena quan molts de nosaltres centrem les interaccions i relacions que abans eren físiques a través de les pantalles.Ja sigui per informar-nos de l’evolució de la pandèmia, per fer teletreball i classes online o per fer videotrucada amb els amics i familiars. Les pantalles que normalment utilitzàvem per desconnectar, ara han esdevingut indrets en els quals passem la major part del nostre temps. I és en aquests temps on he començat a reflexionar sobre l’impacte que tenen en nosaltres.

Qui controla a qui?

Segons Ingrid Guardiola, productora, investigadora i realitzadora audiovisual escriu en el seu llibre L’ull i la Navalla: “Les pantalles no ens envolten sinó que la majoria les activem nosaltres. La sensació que tenim és com si estiguéssim immersos en un món audiovisual. Les pantalles esdevenen interfícies entre el món algorítmic i el món material. Són una eina de relació amb nosaltres, però també entre nosaltres mateixos”.
(Guardiola: 2018: 15-16).

En l’actualitat estem vivint entre dues realitats temporals: el temps biològic i cronològic i el temps cronoscòpic és a dir, el que passem davant les pantalles. Actualment el temps cronoscòpic fa de pauta de les nostres vides. Des que ens despertem fins que anem a dormir. Les notícies marquen la hora de dinar, els capítols de les series marquen el temps que queda per anar a dormir. Les pantalles han provocat la transformació del temps biològic en un temps algorítmic.

L’excés i l’acceleració de dades marquen aquest temps cronoscòpic, el temps propi de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En el qual el nostre cervell rep estímuls constants de notícies, informació i imatges. Segons Ingrid Guardiola “Passem d’un temps històric a un temps instantani basat en el present i on el que es mesura en relació amb l’abans, el durant i el després, es valora en relació amb allò subexposat, exposat i sobreexposat a les pantalles. Si el temps cronològic ens confronta amb l’evolució i la causalitat dels fets i amb la transformació de la matèria, el temps conoscòpic ens confronta, en canvi, amb els pseudoesdeveniments que les imatges cristal·litzen, amb els cossos virtuals i amb els milions de dades que les pantalles ens ofereixen.”.
(Guardiola, 2018: 35,36).

Per altra banda, moltes de les relacions i converses que abans de la pandèmia es trobaven en oficines, escoles i universitats han passat a produir-se en un espai digital que per molt que ens sembli segur i íntim, no ho és del tot.

Les interfícies tecnològiques estan en mans d’empreses. Quan les fem servir no només ens relacionem entre nosaltres sinó que també ho fem amb aquestes empreses.Una de les que està essent més utilitzada per fer videoconferències és l’aplicació Zoom la qual ja ha estat en el punt de mira per recopilar informació sense el consentiment dels usuaris com la IP, el tipus de dispositiu des del qual ens connectem, el sistema operatiu, la seva ubicació i l’horari de connexió. Fet que permetia a Facebook disposar de totes aquestes dades.

Evidentment aquest cas no és cap novetat. Des que s’accepten els termes i condicions de la majoria d’aplicacions (els quals normalment no es llegeixen) s’està donant accés a un munt d’empreses a disposar de les dades personals dels usuaris.

Què implica això?

La pèrdua d’autonomia individual. Estem més vigilats, manipulats i controlats.Pràctica que augmenta de manera directa el poder que els grans grups empresarials tenen sobre nosaltres. Les anomenades Big five (Amazon, Google, Apple, Microsoft, Facebook). Són les empreses que lideren el món digital i també les nostres vides i les quals en temps de pandèmia també són les que han resultat més ben parades.

El CEO d’Amazon Jeff Bezos ha incrementat aproximadament el 5% el seu patrimoni net després d’haver experimentat una demanda enmig d’aturades generalitzades relacionades amb el coronavirus durant els darrers quatre mesos. L’estoc del seu comerç electrònic ha assolit un nou màxim històric, cosa que ha provocat que s’enriqueixi fins als 23.6 bilions de dòlars el 2020.

Segurament aquest augment del comerç electrònic està directament lligat al temps que es dedica a les pantalles el qual també està directament lligat amb el capitalisme de masses i l’individualització dels consumidors. Com bé deia Guy Debord, vivim en una societat de l’espectacle on preval el lligam de l’individu amb el producte de consum.

I mentre estem enriquint a empresaris multimilionaris, petites empreses i autònoms lluiten per conservar la feina, per no haver de fotre al carrer els seus treballadors, per poder superar aquesta quarantena sense haver d’ensorrar-se. Potser ara és temps d’apartat per un moment la mirada de totes les pantalles i centrar-nos en la realitat.De fugir del temps conoscòpic i centrar-nos una altra vegada en el temps biològic i cronològic, propi dels nostres cossos, la naturalesa i el món real.

I tu, en quin temps vius?