4 Mathematicians és un còmic que ens parla de narració i d’experimentació. De com s’ha barrejat còmic i matemàtiques per tal de generar una innovació en la composició de la pàgina del llibre que no només abarca la forma, sinó també la mateixa narració de la història. Per Gabri Molist.
Aquest projecte intenta ser, ha sigut, i així ha estat pensat, com un procés de partida. És òbvi que preté ser un projecte amb un inici i un final. Amb una introducció, aquesta, i una conclusió. Però el que he intentat buscar aquí és el la cèl·lula mare d’una investigació que està pensada per ser duta a terme a llarg termini, ja que crec que és una recerca sense un horitzó finit, que és tant extensa fins on es vulgui arribar a investigar.
És probable que aquest inici pugui deixar desconcertat. De què s’està parlant? Doncs de còmic. De còmic i d’experimentar amb la composició de les pàgines no només a un nivell formal i iconogràfic, sinó que també això tingui repercussió en la trama de la història, en com aquesta es desenvolupa a nivell literàri. El que us trobareu aquí és dins és una búsqueda sobre què és el que realment conforma el llenguatge del còmic, quin és l’element formal que el genera, i a partir d’aquí de quines formes el pot generar, posant més enfoc en dibuixants que hagin experimentat fugint dels cànons constructius tradicionals. Així doncs, en la pràctica és on poso aquesta recerca al servei del llapis. En conseqüència, abordo aquesta part per mitjà de la creació d’un còmic que busqui una coherència compenetració entre l’experimentació formal i el desenvolupament de la història. És, per tant, possible aconseguir una experimentació formal en la construcció de pàgines en el còmic a través de la seva implicació amb la del propi llenguatge del còmic?
El còmic és un mitjà pel qual no només es poden explicar històries, sinó també missatges. Però, com s’expliquen aquestes històries i missatges? Aquest és un punt de referència en aquest treball, buscar sempre noves formes d’explicar coses, concretament del còmic. Entendre a aquest mitjà com a quelcom orgànic, sempre en moviment i mai estàtic, buscant sempre nous punts de vista, nous angles d’anàlisi i creatius, és el que s’ha buscat fer en aquest projecte, intentant veure el còmic d’una manera dinàmica. Per tant, buscar la experimentació per tal de buscar noves fronteres, nous camps, en definitiva, noves formes formes d’explicar històries.
La idea, doncs és la de barrejar el còmic amb matemàtiques per tal d’experimentar, barrejant un joc purament formal amb tècniques narratives. Des d’una prespectiva personal crec que noves rutes per a l’experimentació vénen donades, en gran part per la barreja de branques de coneixement oposades, de manera que les dues es puguin veure enriquides durant el procés creatiu, i el fet d’agafar com a complement per a un procés artístic a una disciplina tant objectiva com les matemàtiques fa que dos pols que en teoria són oposats xoquin, i el resultat en podria ser interessant.
Aquí us deixo una petita part de la part pràctica d’aquest projecte. La part pràctica, com ja he dit és un còmic, i es titula 4 mathematicians. Aquí es pot veure un exemple dels quatre tipus de pàgina que apareixen en el còmic. Una graella de 3×5 vinyetes, una pàgina construïda a partir d’una progressió triangular (1, 3, 6, 10…), una altra per la espiral àuria, i ja per acabar, la feta a partir de fractals. Cadascún d’aquests formats intenta incidir en la narrativa d’una forma diferent. La graella intenta contrastar-se de les altres per ser objectiva i no experimental, mostrant l’acció d’una forma sempre “standard”. La progressió triangular ens mostra dinamisme, mentres que l’espiral àuria pretén donar cohesió a la pàgina com a unitat. Els fractals, per la seva banda, busquen la fragmentació de l’acció per tal d’oferir lectures des de diferents punts de vista o simultànies.
Per tant, ens trobem que s‘ha utlitzat l’element experimental, les matemàtiques, per parlar sobre matemàtiques, sense que aquest en sigui l’argument del còmic. En definitiva, la matemàtica ha revestit la trama de forma que no només s’ha ocupat de l’àmbit formal, sinó que també de la narrativa, determinant la forma en la que podem llegir les pàgines.




